Hui es presenta el llibre del periodista Sergi Castillo Prats «Operació AVL», a on l'autor, a partir dels testimonis de molts dels seus protagonistes, intenta reconstruir l'entramat d'una operació política d'envergadura en què s'involucraren molts polítics i intel·lectuals —valencians i catalans— que, almenys d'entrada, mantenien posicions molt diferents respecte a l'entitat i la identitat del valencià. Les dificultats eren enormes. Però la predisposició al diàleg i, sobretot, la ferma voluntat de resoldre un problema greu que s'havia enquistat durant dècades en el si de la societat valenciana permeteren superar tots els obstacles que anaren sorgint al llarg d'este procés. El subtítol del llibre citat és molt aclaridor respecte a l'objectiu que es buscava: «El pacte lingüístic dels valencians».
Vista l'operació amb la perspectiva que proporciona el temps transcorregut, potser un dels encerts més gran és la tria de la paraula «acadèmia» per a afrontar aquell repte. Té una forta càrrega simbòlica. Este vocable prové del grec «akademeia». L'havia encunyat el filòsof Plató per a referir-se a l'espai a on es reunia amb els seus deixebles. Eren uns jardins d'Atenes dedicats a l'heroi Academ, al nom del qual se li afegí el sufix «-eia», que servia per a indicar el nom d'un lloc.
Plató utilitzava el diàleg com a mitjà per a indagar en el coneixement de la veritat. I, a vegades, amb este propòsit, recorria a un mètode ben curiós, que consistia a demanar als seus deixebles que adoptaren els plantejaments dels seus interlocutors i intentaren refutar les seues pròpies tesis. L'Acadèmia deu molt a Plató. No sols el nom.
