Una «roda» és una peça mecànica en forma de disc que gira al voltant d'un eix. És un objecte molt comú, i potser per això ara no li concedim la importància que té. Però en el seu moment l'invent fou revolucionari, i ha tingut una transcendència decisiva en la història de la humanitat. Permetia transportar objectes molt pesats d'un lloc a un altre, que, d'una altra manera, hauria sigut impossible. Era el resultat d'una observació atenta de la naturalesa, deduint certes lleis físiques per a disminuir la fricció d'un objecte amb la superfície per la qual es desplaça, i, a més, ser capaç d'enginyar-se-les per a construir una peça que pegara voltes sobre un eix. No era una qüestió trivial.
Pels jaciments arqueològics descoberts, sembla que les primeres rodes aparegueren en l'antiga Mesopotàmia, en el territori conegut actualment com a Irak, encara que a nosaltres, com tantes altres paraules —i també, lògicament, els objectes que designaven—, ens arribà a través d'eixe procés que hem convingut a anomenar «romanització». En llatí li deien «rŏta».
Els usos de la «roda» han sigut múltiples, i ha donat lloc a nombroses locucions amb sentit figurat, com ara «combregar amb rodes de molí», que s'usa per a referir-se a algú que és capaç de creure's coses totalment inversemblants. Dit això, per a posar a prova la seua credulitat, és oportú recordar que sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat de València, és conegut també amb l'apel·latiu de sant Vicent de la Roda. Se li diu així perquè, després de ser martiritzat, fou llançat al mar lligat a un roda de molí; però, miraculosament, el seu cos emergí a la superfície per a evitar que fora devorat pels peixos. Eixa és, almenys, la llegenda que ens ha arribat.
