Quico, el pilotari de la gent

Amb la marxa de Quico, l'últim pilotari de la dinastia Soro de Massamagrell criada al Tio Pena, acabarà un any i començarà un altre. I això que encara falten alguns dies per a la nit de Cap d'Any. Quico era ni més ni menys que el pilotari de la gent i el més important de la seua vida professional, com li passava als més grans, eren les gents que el visitaven en els trinquets. I això que molts d'ells no havien pogut amb la batalla atroç de cada dia i acudien a ell a la recerca d'eixa felicitat única que aporta l'enrampada de l'emoció en les lloses de l'escala d'un trinquet. Qui s'enamorava de la pilota amb Quico era molt difícil que triara a un altre pilotari.

D'aspecte llòbrec, gran i corpulent, jugava amb galanor i desimboltura, projectades sempre sota una potència quasi posseïda. Sense necessitat de recórrer a eixos pintoresquismes molt fàcils, Soro III va ser el gran rival a batre de l'últim quart de segle. Jugar contra ell era, directament, pujar un d'eixos gratacels kafkians, que dona malson a les nits.

Únicament calia veure el seu palmarès: campió de l'Individual d'Escala i Corda en sis ocasions (2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019). I subcampió de l'Individual en altres tres ocasions (2010, 2011 i 2016), perdudes davant Miguel de Petrer, Álvaro de Faura i Puchol II. Tres rivals que marquen pràcticament tres èpoques del nostre esport mil·lenari en les quals Quico ha estat present d'una manera victoriosa. L'última final, guanyada 60-55 a Genovés II en Pelayo, quedarà gravada en l'imaginari col·lectiu. I a partir d'eixe moment, Soro III ja es va asseure en la taula de Paco Cabanes El Genovés, Sarasol i el seu gran mestre Álvaro amb els honors de la grandesa dels sis Individuals.

Malgrat el seu mundanisme, el seu esnobisme, la seua popularitat, un sempre ha vist a Soro III com abandonat a la seua personalitat. Un tipus autèntic, seré i íntegre dins i fora de la pista que mai idealment es va casar amb ningú. Ell sempre anava pel seu camí. I per eixe camí va triomfar.

Quan en 1947, Baptiste Soro 'Tio Pena' va alçar unes parets al carrer del Progrés de Massamagrell no sabia el que transcendiria en una disciplina que tant estimava. I el millor de tot era el que anava a vindre en el nou segle, quan el seu net Quico anava a estar a l'altura de la seua memòria i aconseguiria marcar època en l'Escala i Corda.

Francesc Soro Juan, conegut en els trinquets com Soro III, engrandeix la pilota valenciana. Llicenciat en Topografia, també es va graduar en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. Però la seua vertadera obsessió era retornar la porpra que tenia aquest tradicional esport. I als seus 35 anys marxa del món professional per la porta gran, però amb discreció, sense grans homenatges, anunciant la seua última partida quasi en silenci, sense actes grandiloqüents. I ho farà aquesta vesprada al trinquet Salvador Sagols de Vila-real a les 18.30 hores, al costat de Nacho i davant de José Salvador i Salva. Soro III ja és llegenda dels trinquets.