Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Paràboles de la Memòria

Paràboles de la Memòria

Paràboles de la Memòria

Des de fa uns anys, una editorial valenciana, Pre-textos, va publicant traduccions al castellà dels llibres de Louise Glück, gràcies als quals el públic hispànic pot accedir a l´obra d´una de les principals poetes vives de la literatura anglesa (i universal). Ara li correspon a una altra editorial valenciana, Edicions del Buc, acostar aquesta gran poeta al públic lector en català. Ho ha fet amb la traducció del que fins ara és el seu últim llibre de poemes, Nit fidel i virtuosa (Faithful and Virtuous Night). És un encomiable encert.

Louise Glück és una poeta relativament prolífica. Des del 1968 ha publicat 14 llibres de versos no gens prims, més dos volums recopilatoris i, com a mínim, un llibre d´assaig sobre poesia. No és, en canvi, una poeta precoç. Va nàixer el 1943 a Nova York al si d´una família d´arrels jueves provinent d´Hongria. En alemany, el cognom Glück vol dir felicitat. La seua poesia no s´acomoda del tot a aquest apel·latiu. Potser Serenitat s´hi ajustaria molt més. Al llarg dels seus llibres, sobretot els dels anys de maduresa (a partir de The Triomph of Achilles i Ararat) hi ha un fil conductor que ens permet percebre de seguida que un poema és seu: es tracta d´una identitat de to, de temperatura de la veu: reflexiva, mormoladora, sense esgarips, sovint oblícua, relligant les seues cavil·loses ziga-zagues cap a una meta interrogativa que s´enfondeix, en comptes de resoldre´s. Ací no hi ha respostes fàcils, ni tampoc lenitius; però també hi ha una continuïtat de posició, i d´actitud: alhora comprensiva i distanciada, com els seus millors poemes, que són alhora amables i demolidors. Llevat d´això, cada llibre és una aventura distinta. Louise Glück no és, en absolut, una poeta d´una sola corda. De fet, odia repetir-se. Qui vulga conéixer-la, ha de llegir-la en extens. Nit fidel i virtuosa n´és una bona prova.

El text explicatiu de Mireia Vidal-Conte que tanca la traducció vincula la poesia de Glück amb la de gent com Anne Sexton, Adrienne Rich i Muriel Rukeyser; també amb Alejandra Pizarnik, Wislawa Szumborska -molt ben vist-, Ingeborg Bachmann, Rilke o Valente. És una genealogia molt plausible. Voldria afegir-hi Emily Dickinson -diria que l´espiritualitat de fons de l´extraordinari The Wild Iris beu en aquestes fonts-, Robert Frost -també els seus poemes narratius són al·legories secretes- i potser l´Edgar Lee Masters de l´Antologia de Spoon River. Així com Masters construí un vast mosaic de microbiografies fictícies per a expressar la complexa veritat de la condició humana, també els personatges d´alguns poemes de Glück tenen aquesta funció emblemàtica, parlen de la nostra veritat (la seua i la del lector) per mitjà de figures. Com a bona lectora de la Bíblia, l´autora sap que només ens és donat acarar-nos a certes revelacions per via indirecta, a través d´espills.

Nit fidel i virtuosa essencialment ens narra els complexos records d´un personatge fictici: algú que de xiquet, a les nits, escoltava llegir al seu germà major la meravellosa història del rei Artús. Com que en anglés Knight (cavaller) i Night (nit) sonen pràcticament igual, el xiquet va quedar parat de saber (i ho va trobar en cert sentit molt just) que una nit poguera córrer tan inusitades aventures. Aquest algú de qui se´ns parla és orfe. Els pares van morir en un accident de trànsit i vivia amb el seu germà a casa de sa tia. Després, esdevindria pintor i acudiria d´adult a casa del germà. En un poema ens el trobem ja vell, a punt de morir, i llavors comprenem que quasi tot el llibre és una recapitulació (amb algun punt de desvarieig) d´una vida; que assistim al testament d´una ànima -vaga, blana i divagatòria, com deia Adrià- atribolada pel buit i la melancolia, que no ha trobat que els jocs de l´art, la paraula i la pintura, siguen una resposta suficient i que s´aferra encara a la recerca del sentit de tot plegat. Dins aquest despullament, només queden els records, com un far. Un far que no indica direcció per a seguir viatge, sinó que avisa que allà hi ha un port segur.

En anglés, el gènere pot ser prou indeterminat, però la poeta es pren prou molèsties perquè sapiem que aquest pintor angoixat i rememorador és un home, no una dona (la tia es refereix als germans sempre com a boys, etcètera). És un detall que la traductora perd de vista, ara i adés. El fet és comprensible, perquè almenys en un poema la protagonista és femenina. En «Visites de fora», el pare, la mare i la germana de l´autora, tots tres morts, la visiten de nit. Dic l´autora perquè la mare de Louise Glück acabava de morir quan escrivia aquest llibre i perquè l´escriptora tenia, de fet, una germana que havia mort en nàixer i de qui se sent, lògicament, més aviat distant. No és l´única intrusió de l´autora en el llibre, ni molt menys, però és la més potent. Amb tot, en la major part de Nit fidel i virtuosa ens parla un personatge, i hauria calgut distingir millor les veus. A part d´això, la traductora, Núria Busquet, ens ofereix una versió neta i prou exacta dels poemes, cosa que no és gens fàcil. No sempre ens dóna, en canvi, un equivalent suggestiu de l´estranya màgia incantatòria que tenen aquests versos, i que és precisament el que ens obliga a llegir Louise Glück una vegada i altra, però tot no pot ser.

Compartir el artículo

stats