L’escriptor d’Altea Joan Borja, professor de la Universitat d’Alacant, és un tot terreny que suscita admiració perquè fa coses amb oportunitat, originalitat i elegància, com en el cas del llibre que ens ocupa, en què ha reconstruït la biografia d’Enric Valor, l’escriptor de Castalla, mort el gener de l’any 2000 sense haver escrit les seues memòries.
El record més viu que tinc de Valor correspon al dia del soterrar de Joan Fuster, el 21 de juny de 1992, quan anàrem junts, de bracet, des de la casa del finat al cementeri de Sueca, mentre ell no deixava d’exclamar «Xe, Fuster!» amb una mescla d’incredulitat i d’estupor. Era un home afable, considerat i atent. Com a escriptor, hui en dia és més conegut que quan publicava en vida, perquè uns quants centres educatius porten el seu nom, se li han dedicat uns quants carrers, una càtedra de la Universitat d’Alacant i algun premi literari.
En l’ensenyança se’l coneix sobretot per les seues Rondalles Valencianes, el conjunt de contes populars que va arreplegar i recrear, les quals són un model deliciós de prosa equilibrada, perquè Valor tenia un bon domini de l’estil i coneixia a fons la gramàtica i els recursos lingüístics que caracteritzen els bons escriptors. Dec ser també una de les persones que han llegit les tres novel·les del cicle de Cassana, el gran mural galdosià de memòria col·lectiva que abraça de 1916 al 1939, en la magnífica edició que va fer Rosa Serrano.
Encara que Valor no va deixar escrites les seues memòries, Joan Borja les ha recuperades i reconstruïdes a partir dels records del fill de l’escriptor, amb qui ha mantingut una llarga entrevista que ha reproduït en aquestes pàgines, en què el diàleg entre ells dos manté la vivacitat i la frescor del parlar espontani. Gràcies a eixa impagable conversació hem pogut apreciar encara més la vàlua d’aquell home, no ja només en allò que respecta a les vivències normals d’una persona i d’una família, sinó en les seues relacions amb la gent del ram, com Sanchis Guarner, Moll, Coromines, Casp i Adlert, Giner, Senent, Fuster... L’autor contrasta algunes informacions amb pàgines de les novel·les de Valor, inclou comentaris d’altri i ens regala el seu testament i les vint-i-tres pàgines d’Un habitatge per a l’eternitat, la seua novel·la inconclusa.
