En el seu diari, escrit en 1964, inèdit fins avui i recollit en el volum de l’Obra Completa que acaba d’editar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Carmelina Sánchez-Cutillas anotava, a propòsit del seu primer llibre escrit en valencià, després d’una dècada dedicada a la investigació històrica en castellà:
«Ahir varen donar els premis València de Literatura. Jo soc finalista de poesia en la nostra llengua. Discussions entre els jurats, però a la fi triomfa la injustícia. Nogensmenys sóc contenta de la maror que hi ha a l’entorn del meu llibre ‘Un món rebel’». I conclou, poc després: «Albiro lluny, molt lluny, la joia... Malgrat tot, de tant en tant, hi han dies de sol».
Avui, més de mig segle després, podem afirmar que aquell sol evocat per Carmelina comença a brillar definitivament. No en va, l’AVL ha posat un brillant colofó als actes de l’Any Carmelina iniciats en 2020 i prolongats, per culpa de la pandèmia, fins a 2021, presentant l’Obra Completa en dos volums a cura dels dos comissaris externs per a l’Any Carmelina, Mª Àngels Francés i Joan Borja, que han fet un treball impecable després de dedicar un gran esforç i moltíssimes hores de treball.
Fins ara Carmelina era coneguda quasi exclusivament gràcies a aquella joia que és ‘Matèria de Bretanya’ –inclosa també, per fortuna, en aquesta edició-, i el seu epíleg ‘d’El llamp i la sageta dels rècords’, o la divertida ‘Carta de Sor Isabel de Villena’. Però al costat d’eixes obres hi havia moltes altres, conservades en el llegat dipositat per la família a la Biblioteca Valenciana.
Deu anys després, avui per fi veuen la llum els manuscrits en una edició molt acurada, en 2 volums, el primer dedicat a la poesia i el segon a la prosa. Curiosament, l’edició de l’Obra Completa ha aparegut en 2021, en complir-se cent anys del naixement de l’autora – una data gelosament guardada per la família, temorosa potser de les malediccions i anatemes als quals tan aficionada era l’autora, i que hem conegut gràcies a la «tafaneria» d’Encarna Sant Celoni, gran admiradora de l’obra de Carmelina.
Sovint les obres completes dels autors inclouen textos menors, correspondència o altres materials que acaben fatigant al lector. En canvi, podem garantir-li a qui es dispose a obrir aquests dos volums que està a punt d’emprendre un viatge fabulós.
El primer que crida l’atenció és l’extensió de l’obra, escrita treballosament per una autora que mai es va considerar una professional de la literatura i que es tancava hores i hores en el seu despatx –la seua cambra més estimada– fins a crear un corpus d’una personalitat indiscutible i d’una qualitat de la qual donen fe els milers de lectors de ‘Matèria de Bretanya’. Una qualitat confirmada pels textos fins ara inèdits.
Eixe hipotètic lector començarà el viatge des de les ribes de la poesia, recollida en el primer volum, on apareixen els 4 poemaris publicats en vida de l’autora –els dos primers, ‘Un món rebel’ i ‘Conjugació en primera persona’, editats a la seua costa, i els altres, ‘Llibre d’Amic e Amada’ i ‘Els jeroglífics i la pedra de Rosetta’, impossibles de trobar-. La segona meitat del volum abasta altres 3 llibres inèdits –‘Joiosa Guarda’, ‘De la cendra i la flama’ i ‘Màxim desert nostre’-, que Carmelina va presentar sense èxit a diversos concursos literaris i la nul·la recepció dels quals va portar a l’autora al silenci. Completa aquest volum el que els compiladors han qualificat com a «poesia popular» i que inclou el Llibret de Falla de Na Jordana, les divertidíssimes codolades, a l’estil de Jaume Roig, i les Nadaletes que enviava per Nadal als amics.
Molt més extens és el volum dedicat a la prosa, que s’inicia amb ‘Matèria de Bretanya’ i el seu corol·lari del ‘Llamp’, al costat de l’esmentada ‘Carta de Sor Isabel de Villena’. Ací el lector viatjarà fins al centre mateix de l’obra de Carmelina, que no es limita al gènere de la ficció. Coneguda és la vocació de l’autora per la Història, inoculada pel seu avi, Francesc Martínez i Martínez. Seguint el seu deixant, durant més de vint anys Carmelina es va dedicar a investigar en els arxius valencians i en aquest volum s’arrepleguen els fruits d’aquell laboriós treball, constituïts per un llibre –’Lletres closes de Pere el Ceremoniós’-, 3 ponències per a congressos, un capítol del seu projectat llibre sobre les reines de la Corona d’Aragó i mig centenar d’articles –la majoria d’ells publicats en el ‘Suplement Valencia’ de Levante en la dècada dels 60- i que recorren els temes més estimats per l’autora: el seu admirat Jaume I, la dona a la València Medieval, la literatura del Segle d’Or, des de Jaume Roig a Joanot Martorell i l’origen del teatre valencià. Ací trobarà el lector autèntiques obres mestres, delicioses evocacions de la poesia d’Ausiàs March i François Villon –per a les seues tombes imagina un brillant epitafi-, dels trobadors medievals –com aquell Guillem de Berguedà amb la calavera del qual, col·locada sobre la taula del seu despatx, conversava per les nits-, del feminisme de Sant Vicent Ferrer o de l’obra dels dietaristes.
Completen el volum pròlegs, discursos, divertits parlaments, delicioses estampes, com la dedicada a la festa de Sant Llorenç i un text extraordinari en el qual es pot rastrejar el dolorós i apassionant naixement d’una vocació. M’estic referint al breu diari escrit per l’autora en la primavera de 1964, el qual comença amb una frase rotunda: «Ara sento la ineludible necessitat d’escriure». Unes confessions plenes de lamentacions per la soledat, la incomprensió, el cansament, la tristesa, i que culminen amb una imatge esperançada: «Els poemes tornen a mi plens de vida. Quan més sola estic, més gran, més lluminós, més immens és el meu món interior»».
Un món interior rescatat ara en aquests dos volums exquisidament editats per Mª Angels Francés i Joan Borja.
Gràcies a l’AVL, avui, per fi, podem afirmar rotundament que és un dia de sol, perquè s’acaba de publicar l’Obra Completa de Carmelina Sánchez-Cutillas, la millor escriptora valenciana de la segona meitat del segle XX.
Feliç aquell lector que encara no coneix l’obra, perquè li puc garantir que es disposa a gaudir d’una deliciosa travessia.
