Hauria de ser molt fàcil separar l’espai polític i militar d’una banda i la producció intel·lectual d’un país (art, ciència, dansa, literatura), de l’altra. Però no és fàcil. Estic pensant en Rússia, prestigiosa etiqueta cultural que sovint inclou no russos però sí russòfons. Stalin preguntà fins a tres vegades si el poeta Òssip Mandelstam era «realment gran» abans de perdonar-li la vida. Pel moment.
Rússia té algunes figures colossals de la literatura. I continua produint-les. També de la biologia, la química, la música, la dansa i la cosmonàutica, per descomptat. Massa emocionals i fantasiosos per a ser bons enginyers.
I el règim rus? Autoritari amb tendències dictatorials, no cal ser un setciències per a esbrinar-ho.
Però Luis Cernuda o Picasso no tenen la culpa de que anarquistes de la FAI «passejaren» a persones que només havien comés el delicte de tenir unes pessetes estalviades o anar els diumenges a missa de dotze
La pròpia Hannah Arendt evità el linxament d’Ernst Jünger (no hi havia Internet, gràcies a Déu) en dir, públicament, que el vell codi de valors prussià era més que suficient per a inspirar una conducta recta i honorable enmig de l’horror de la guerra de materials. Jünger no matava jueus ni homosexuals, seleccionava el vins de l’Estat Major i li feia plaer sentir-se un soldat homèric perdut pels pobles del front caucàsic, alimentant-se de mel, vi i llet. Un artista és un artista.
Wladimir Kaminer abandonà el rus en favor de l’alemany com Nabokov adoptà l’anglès. La diàspora russa és multilingüe i també Maxim Óssipov –l’hereu de Txèkhov, diuen– se n’ha anat a Alemanya on l’esperava una part de la família: esmena total a Putin.
Vivim la continuació d’un segle que s’ha representat l’enemic en una figura més espantosa que les descripcions que fan dels adversaris les tribus més violentes, deia Jünger, i això continua passat no sols en la perifèria oriental d’Europa on sovint la democràcia ni és exercida ni anhelada i on Polònia ha implantat la prohibició de l’avortament que era legal sota dominació soviètica. Combatents russos i ucraïnesos han definit ara mateix l’enemic com «animals amb figura humana». I sovint amb les mateixes paraules.
Per als combatents i altres víctimes, honor i pietat.
