Lluita de classe a l’Horta Nord

Els treballs d’allò que podria dir-se Historia Social no sempre són d’una palmària amenitat, però responen a l’anhel de saber en quina classe de sistema econòmic, de divisió del treball o de dominació de les elits es troba la població. De L’Horta Nord en aquest cas (o, més exactament, de Vinalesa, Meliana i Foios) retratades en la monografia El triangle de les màquines de Vicent Garcia Devís i Pau Pérez Duato.

Els veïns de l’Horta i les marjals albuferenques sovint creuen que el paisatge de l’arrossar i dels conreus d’hortalisses han sigut tota la vida tal i com es presenten ara.

Població i entorn evolucionaren i el responsable fou un cuquet filaner que va crear un adjectiu: sedós-a.

A finals del segle XVIII encara es possible contemplar boscos de moreres on ara n’hi ha arrossars o tomaqueres. Aleshores, l’explotació de la seda atragué les primeres màquines que associaren les produccions locals al maquinisme general.

Les calderes són per a matar el cuc de seda. Unes altres calderes més sofisticades accionaran els motors de rec, les locomotores...és el paisatge canviant sota el domini del vapor molt ben descrit per Vicent Garcia Devís i Pau Pérez.

A mitjans del XIX la pesta de la pebrina acaba, provisionalment, amb el negoci de la seda.

Tres famílies forasteres i emprenedores destaquen com protagonistes d’una considerable audàcia. Thomas Trénor, per exemple, que acaba de deixar Dublín i que igual vendrà guano als llauradors que armes per a les partides carlistes. Els precursors dels adobs químics també s’usen en la indústria dels explosius. Llavors també hi haurà explosius.

Són empresaris valencians d’adopció o de primera generació, però aviat arriben els maneguetes i ensabonadors a reclamar la Grandesa d’Espanya per a un dels Trénors quan encara ni s’havia espolsat l’accent gaèlic.

A Vinalesa s’han produït algunes de les més importants concentracions proletàries a l’Horta Nord. A la Real Fábrica de Vinalesa treballaven més de cinc-centes dones i quasi 1800 artesans, segons els censos del botànic Cavanilles.

El gremi estudiós de les estructures econòmiques sempre ha buscat una revolució industrial com Déu mana. I n’hi havia una en marxa a Alcoi, a Elda, a Cocentaina i més llocs però, potser, les hortes de l’Horta no deixaven veure l’univers fabril i febril del sud valencià. Un personatge, Sabin, de la novel·la d’Urbà Lozano D’un silenci antic i molt llarg, expressa un dilema de supervivència, davant l’escassa productivitat dels masos biscaïns, amb la fórmula industrialitzadora: Fum o fam!

A més de l’industria exportadora de la taronja hi ha el sac de jute que no sols és el vehicle de penetració en els mercats europeus, sinó també l’objecte de desig dels especuladors de la creïlla. Les històries d’aquest llibre son vagues, protestes, algun sabotatge, incendis i coses per l’estil. Sindicats de classe front a esquirols. Coses normals dins del llenguatge que expressa el malestar social.

Hi ha un costat tràgic en la família jueva alemanya dels Bacharach i en La Yutera Española de Foios que, sota la direcció de la família, creen la major concentració de força de treball de la comarca.

Proliferen les ceràmiques, les teules, les rajoletes hidràuliques del senyor Nolla –de Reus a Meliana– que s’apoderà del capital de la seua senyora i la tancà en un manicomi.

Karl Bacharach (jueu d’origen) ix d’Alemanya a causa de l’ascens de Hitler i desembarca en el país de Franco: no veu més eixida que enverinar-se ell i enverinar la dona, Franciska i els dos fills. Una mena de segona formulació del fàstic suïcida que Stefan Zweig arriba a sentir per l’autodestrucció d’Europa.

I arribem al panorama de devastació que fou l’herència llefiscosa del franquisme: mataren als sindicalistes i també als regidors educats, als republicans moderats, als mestres d’escola i, molt possiblement, als pocs vegetarians que crià l’època. Història social. 

Suscríbete para seguir leyendo