El govern de Sueca, format per Compromís i els conservadors del GISPM, acaba d'anunciar que enguany suspenen la tradicional demanada de bous que des de fa més de cent anys ve fent-se a les portes de l'Ajuntament cada 29 de juliol. Es tracta d'una manifestació popular arrelada a alguns pobles a la qual acudeixen veïns per a demanar espectacles taurins en les festes. No cal convocar-la perquè tots saben que es duu a terme i sempre s'ha fet. A Sollana, per exemple, es feu dimecres passat. En el cas de Sueca es produeix en acabar un acte religiós, també tradicional, i com en la mateixa romeria de trasllat dels Bennissants des de la muntanyeta a la parròquia de sant Pere, qui vol va, i qui no, se'n va a casa o a fer-se una orxata.
Aquesta demanada de bous es perd en la memòria del temps. Sueca, i la zona d'aiguamolls de la Ribera Baixa, fou un espai privilegiat per a la cria de braus per allà els segles XV i XVI. Ens queda el cap dissecat d'un d'aquells exemplars que encara es mostra a la Casa del Bou d'Albalat de la Ribera. Després, la transformació dels fangars en camps per al conreu de l'arròs va modificar el paisatge socioeconòmic de la Vila i pobles dels voltants.
Tot evoluciona. Defensors i detractors d'aquestes pràctiques n'hi han hagut sempre. «Franciscanamente, el puma, el canario, el perro de aguas, la gacela, el águila, la pulga, el gato, y hasta los bacilos, merecen nuestra mejor consideración», publicava Joan Fuster al diari La Vanguardia el 8 de febrer de 1970. «Y los morlacos, y los becerros, y los aburridos caballos de picador: por supuesto», afegia. «Y añadamos el atún, los langostinos, los chanquetes», significava en l'article titulat Toros para catalanes. Consideraciones personales. No és que Fuster es mostrara especial, i radicalment, contrari a la tauromàquia, activitat que considerava «inútil»: «La preservación del hombre, por otro lado, no sólo debería atender al riesgo inútil de los toreros y sus peones, sino también al de los acróbatas y al de tantos individuos que tratan de ganar su dinero con apuestas mortales y, además, repito, «inútiles...», opinaba.
Sense entrar en el debat «bous sí» o «bous no», i el seu cost, una cosa està clara per una part: que el poble és sobirà i és qui ha de decidir. Per ara, ho fa omplint la plaça portàtil de gom a gom cada vesprada que s'amollen vaquetes en setembre. Lògicament, no són tots els que estan ni estan tots els que són. I per això, per a eixir de dubtes, el govern local ha proposat un referèndum per a 2016. Quants diners costarà? Quina seguretat jurídica i garanties tindrà eixe plebiscit? Per què no aprofitar la infraestructura i Junta Electoral de les pròximes eleccions generals de novembre? Prohibiran les demanades com ara han dit que suspenen la del dia 29?
D'altra banda, una vegada més, ha quedat ben clar que el govern suecà confon moltes coses i conceptes. Igual utilitzen l'edifici de l'Ajuntament per a un acte partidista com és l'anunci d'un pacte entre dues o tres forces polítiques que, com ara, com a autoritats, s'atribueixen decidir si hi haurà manifestació, o no, per a demanar bous.
Ho confonen tot: l'Ajuntament —que deu ser de la ciutadania— en el seu cortijo particular; i ara, una tradició del poble més que centenària en forma de manifestació davant Ca la Vila, en una arrogant prebenda de governants. El manifestant, subjecte actiu, demana, reclama, exigeix... i l'autoritat, subjecte passiu, disposa. Ara bé: si anunciant el govern local que no es farà la demanà estan dient que no eixiran a la balconada, això és altra cosa... sense confusions!
