Com que el meu company (ex company, ja ens hem jubilat fa un temps) i amic Joan Daniel Tomàs m'ha encomanat unes línies per tal de commemorar el cent cinquanta aniversari de la fundació de l'associació suecana, encara que d'inspiració sueca, mira per on! Ateneu Suec del Socors, vaig a col·laborar amb tan notable efemèride.
Si us dic la veritat, jo no puc escriure una gelada semblança sobre aquesta societat, ja que sempre, des que vaig nàixer, he respirat directa o indirectament les idees que inspiraren els seus socis fundadors per via familiar: avi, pare i més tard el meu sogre, Llorenç Martínez, que va tindre una participació més activa com a vocal als anys setanta i vuitanta. Quan al cinc o sis anys el duen en cert dia de festa a veure una desfilada i pots corretejar per un immens casino -això em semblava a mi-, mirar unes pintures del trespol, molt fosques aleshores (anys cinquanta); quan, ja de joveneta has jugat al carrer la Punta al voltant de l'ampit del finestral i quan de major, treballant a les Escoles Jardí, has representat amb els teus i les teues alumnes els teatrets nadalencs, has celebrat festes de comiat o has sigut secretària del Consell Escolar durant anys al mateix edifici, es produïx una relació molt especial entre l'Ateneu Suec del Socors i aquesta professora.
Recordem breument els orígens del nostre Ateneu. Molt avançades per a l'Espanya de 1850 foren les idees krausistes, d'origen alemany, entre el idealisme i el materialisme i un tant panteistes, característiques que per força xocarien amb la doctrina catòlica.
Però a banda de la filosofia de fons, al llarg de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX, el krausisme inspirà idees pedagògiques que encara perduren a l'actualitat: havia que millorar el nivell intel·lectual del poble, començant per l'ensenyança primària i continuant per activitats lúdiques i recreatives per a les classes socials més desfavorides.
Així, Lluís Maria Rosado, autor del llibre «L'Associacionisme a Sueca (1841-1930)», ens conta que el 25 de gener de 1869 va nàixer l'Ateneu Suec del Socors, sent el primer soci el senyor Joaquín Blay Carrasquer. Tal i com reflexa aquest nom, l'objectiu del president i demés associats era «millorar?la sort dels seus individus que física o moralment s'impossibiliten per a l'exercici de les seues professions?» És prou cridanera la paraula «suec»: en efecte, el model de l'associació foren les societats filantròpiques sueques, que possiblement també existien ja en altres països.
Cal esmentar el fet que en aquestes dates i encara ben començat el segle XX, a les zones rurals i també a les ciutats, la majoria de la població no es podia permetre anar al metge, sols utilitzaven assistència mèdica quan es tractava d'una malaltia molt greu, i això minvava els estalvis tan àrduament aconseguits, la qual cosa suposava la ruïna per a la família. Ser un soci de l'Ateneu significava disposar sempre de la possibilitat d'acudir al metge i evitar els i les sanadores, encara molt populars.
Altra de les idees filantròpiques ateneistes fou impulsada pel soci i farmacèutic Josep Llerandi i Pérez: una escola nocturna per a adults i els seus fills majors de dotze anys (no sabem si eren admeses les filles, creiem que no fou així).
A partir de la fi del segle XIX, el nombre de socis augmenta considerablement, cosa que obliga a cercar locals més espaiosos que pogueren acollir festes com les Carnestoltes, la caixa d'estalvis, una cooperativa d'adobs, un saló de cafè i un saló de jocs, una biblioteca, desapareguda al 1936 i renovada a partir de la devolució de l'Ateneu als seus socis propietaris (1979).
Lluís Maria Rosado considera que els anys daurats per a l'associació són els anteriors a la Primera Guerra Mundial, època en què es construeixen les Escoles Jardí (1914), encara que hi van haver prou dificultats per a amortitzar les obres, degut als problemes socials i econòmics posteriors a l'esmentada guerra.
Malgrat les dificultats econòmiques, als anys vint es col·loca la primera pedra de l'actual edifici de l'Ateneu Suec del Socors, al lloc on anys enrere va viure l'escriptor José Bernat i Baldoví. L'arquitecte fou Don Juan Guardiola i fidel a les idees de la societat, no es decantà per un estil conservador, sinó que va concebre una façana de caire modernista orientalista, amb un disseny interior molt original- el saló de billar del primer pis amb balcó al saló principal. El pintor suecà Alfredo Claros decorà el trespol i el poeta Vicent Molina brindà aquestos versos als socis l'any 1927:
El que trenque la botella
I este vers llisca i compare
Pot dir que l'ha fet "l'agüelo"
De "l'agüelo" de son pare
No sense diverses dificultats, el casino es va acabar amb la col·laboració dels socis, que aportaren els uns el seu treball i els que disposaven de millors economies, els seus diners, perquè l'Ateneu Suec del Socors era i és una societat formada de diverses classes socials.
A hores d'ara, l'edifici ha servit com a decorat per algunes pel·lícules, per la seua originalitat i les seues sales s'usen com a biblioteca, sala de pintura, classes de ball, assajos de societats musicals, actes dedicats a les famílies de les Escoles Jardí?
No voldria acabar el meu escrit sense recordar uns versos del esmentat escriptor suecà José Bernat i Baldoví, que podeu trobar al segon pis de l'edifici i que resumixen la saviesa popular molt arrelada entre els socis fundadors de l'Ateneu:
No hi ha Pàtria, Rei ni Roc,
De nit en l'hivern quan plou,
Com estar-se a vora el foc,
Arremullant poc a poc
Dos xulles i un pa d'a sou.
