Intentar fer una anàlisi del resultat de les últimes eleccions municipals a Carlet pot resultar una tasca difícil, complexa i «perillosa», ja que, possiblement, algun dirigent polític pot sentir-se molest.
En tot cas, ens haurem d'acostumar, almenys en l'àmbit local (on tots més o menys ens coneguem), a aquest tipus d'anàlisi. Però m'agradaria fer constar que l'anàlisi es fa en funció de «números» i aquests poden ser susceptibles de diferents «lectures».
En primer lloc, de les quatre cites electorals que en poc més d'un mes s'han fet, en tres (generals, autonòmiques i europees) el PSPV-PSOE ha guanyat i en una (locals) ha perdut. No és res nou, ja fa temps que aquesta circumstància es dóna. Llavors, posa de manifest que l'electorat actua amb criteri diferent segons què vote.
En segon lloc, es constata que l'existència d'una determinada «tendència» estatal pot influir en l'àmbit autonòmic i europeu, però no pareix que en l'àmbit local tinga una influència decisiva (almenys en Carlet).
En tercer lloc, en aquestes últimes eleccions municipals (2019) l'índex de participació ha caigut 5,62 punts respecte a la participació de l'any 2015, passant l'abstenció de 3.318 a 3.909 persones. Circumstància aquesta important pel que suposa que quasi 600 persones més que en 2015, no s'han decantat per cap opció política de les que es presentaven.
En quart lloc, a Carlet ha desaparegut el partit «hegemònic», o dit d'altra manera, pareix que les majories «súper-absolutes» que en el seu moment van tindre el PSPV-PSOE (11 regidors) o el PP (10 regidors), no pareix que de moment siguen previsibles. Aquesta circumstància és important, ja que l'aplicació de la Llei d'Hondt que reparteix el resultat electoral en nombre de regidors, el fet que el guanyador no traga una majoria absoluta important, condiciona enormement el nombre de regidors de la resta dels partits polítics que es presenten.
Així, per exemple, en les eleccions municipals de l'exercici 2003, el PSPV-PSOE va traure 2.140 vots, és a dir, 469 vots més que ara en 2019, però va obtenir el mateix nombre de regidors que ara, quatre. Per què? Molt senzill, en l'exercici 2003 el PP va «arrasar» amb 4.673 vots i per aplicació, com s'ha esmentat, de la Llei d'Hondt, tots els restos li afavorien obtenint 10 regidors.
En quint lloc, el PP ara ha guanyat un regidor, havent tret tan sols 159 vots més que en 2015. Vots que, pràcticament, es corresponen amb els vots que en 2015 votaren a la candidatura de la UPyD (130 vots). Per tant, tot indica que el PP no ha recuperat "antics" votants sinó que, més bé, una part d'aquests votants s'han decantat per l'abstenció (possiblement si s'hagués presentat algun altre partit de dretes, hauria tret algun representant en perjudici del PP).
En sext lloc, el fet que Compromís haja sigut el partit més castigat havent perdut 1.086 vots i tres regidors, ha afavorit innegablement al PSPV-PSOE. Però, pareix indubtable que, també, antics votants de Compromís han anat a l'abstenció.
En sèptim lloc, en 2019 els vots de l'esquerra han superat en 791 vots als vots de la dreta, quan en 2015 aquesta diferència va ser de 1.496 vots, malgrat que el vot de la dreta en 2019 no ha variat, ja que s'ha acumulat tot en el PP. Per tant, aquesta circumstància corrobora que una part de l'electorat d'esquerres ha preferit abstenir-se.
En conclusió, al meu entendre, dues han sigut les circumstàncies que han determinat significativament el resultat electoral municipal a Carlet. Una, l'abstenció que s'ha produït i, dos, la desaparició d'un partit «súper-majoritari».
Pel que respecta al futur, el resultat avoca a un govern en solitari del PP o a una renovació del «pacte» entre Compromís i el PSPV-PSOE, però amb unes circumstàncies molt diferents a 2015 i que obligarà als dos partits a ser «generosos» en les negociacions.
