El 20 d'octubre de 1982 continua gravat en la memòria dels habitants de la Ribera; encara que al llarg de la història el Xúquer ens té acostumats a esporàdiques riuades, res feia presagiar el que anava a ocórrer eixe dia hui fa trenta-set anys: l'enfonsament de la presa de Tous, una catàstrofe que va negar amb les aigües retingudes per la presa 290 quilòmetres quadrats.
Hui fa d'allò trenta-set anys i, encara que en quasi quatre dècades s'ha aconseguit dotar d'una major protecció a la nostra ciutat per tal de fer front a les inundacions, davant els episodis de fortes i continuades pluges, queda molt per fer. Des de l'Ajuntament d'Alzira i amb la tornada d'un govern d'esquerres en la legislatura de 2015, amb el PSOE formant part d'eixe projecte, s'han realitzat múltiples reunions amb la Direcció General de l'Aigua per tal de dotar a la nostra ciutat d'una infraestructura capaç de retindre les fortes avingudes d'aigua provocades per les escorrenties dels barrancs que baixen de les muntanyes.
Fruit d'eixes reunions és una realitat la primera fase del col·lector del camí de l'Arena que ens ha servit per a evitar inundacions a la barriada de les Basses, però encara queda molt per aconseguir. Pel que a nosaltres respecta continuarem pressionant, tant en la conselleria com en la Generalitat, per tal de fer possible la segona fase del canal del camí de l'Arena, així com altres infraestructures necessàries com el pla d'avingudes del Xúquer o la canalització del barranc de la Casella just a l'encreuament amb el barranc del Barxeta, per tal de mantindre a la nostra ciutat lliure d'inundacions cada vegada que plou més de l'habitual.
És, sens dubte, una data per a no oblidar, per aprendre de tot el que va ocórrer hui fa trenta-set anys, on a la comarca moriren 40 persones i vora 300.000 van veure devastats les seues llars. Els danys van superar els 60.000 milions de pessetes i eixes xifres, encara el dia de hui, fan que hàgem de considerar aquell desastre com la catàstrofe més gran en la història del País Valencià.
