Dimecres passat, una colla d'amigues de Les Palmeres férem un passeig fins a 'la gola', l'eixida de la sèquia principal de Sueca, la qual anomenem 'El Sequial'.
Aquestes xiquetes tornaren indignades a casa en veure la quantitat de deixalles que trobaren a la platja. Un dels pares proposà que podien anar a arreplegar-ne. A mi m'ha paregut una boníssima idea, així que per la vesprada quedàrem, ben equipades amb guants i unes quantes bosses de fem, disposades a deixar ben neta la platja. I allà que hem anat.
Massa buretes de cigarret
Com a curiositat, hem volgut arreplegar les deixalles per separat, els plàstics per un costat i la resta de residus per l'altre. En una hora i mitja hem arreplegat un total de quatre bosses de fem, de les quals la meitat se corresponia a tot tipus de plàstic (fragments de tots els tamanys, trossos de cordells i fils de peixcar, botelles, taps, bosses, etc). A les altres dues bosses era sorprenent la quantitat de buretes de cigarret que hem recollit, a més de trobar algunes mascaretes i, fins i tot, una sabata.
«Obrir els ulls»
En una hora i mitja, Vera, Elisa, Paula, Laia i jo hem arreplegat el fem que pràcticament ens anàvem trobant pel camí. M'ha sorprès moltíssim que fóra tanta la quantitat treta en tan poc de temps.
Per una banda, ens sentírem molt bé per estar «ajudant a salvar el planeta» (tal i com qual ho va expressar una de les xiquetes). Per altra banda, hem «obert els ulls», és a dir, hem pres consciència la quantitat de brutícia desapercebuda a primera vista que arriba d'una o altra manera a les platges les quals abarrotem els dies de calor. També he recordat com jo mateix he deixat en la platja, en ocasions, alguns dels objectes que hem trobat i la poca importància que li he donat. M'ha produït molta vergonya.
Repetir l'experiència
Ha sigut una vesprada redona. Les xiquetes volen repetir aquesta activitat una vegada a la setmana i segur que a partir d'ara no veurem igual la platja i tot el que conté. Una activitat més que recomanable. Hauríem de fer-nos-ho mirar, el costum de destruir, sense adonar-nos-en, la nostra casa, de la qual tant gaudim i tant depenem.
