En l’encreuament dels carrers Trafalgar, Numància i Esperança –al costat de la plaça de l’Alquerieta– planta el seu monument la Comissió de la Falla L’Alquerieta, que té els seus precedents en la comissió infantil de la Falla de la Plaça Sant Quintí, que plantà el seu primer monument l’any 1958. L’any 1959 el barri de l’Alquerieta plantà el seu primer monument gran a la placeta del carrer de Sant Quintí, a la qual s’accedix des del carrer dels Arapiles.
El nom de la falla prové del barri on s’ubica. El desaparegut Hort del Parallamps –també conegut com l’Alqueria– donà el nom al barri que es conformà al costat d’esta finca entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Eixe hort era propietat d’una família benestant de la ciutat, els Lacasta. Caps visibles d’esta família foren Joaquim Lacasta, prestigiós metge que visqué en el segle XIX, el seu fill Eusebi Lacasta Ramos (1847-1921) que fou un advocat i actuari de prestigi i els fills d’este, Joaquim Lacasta España (1878-1952) enginyer industrial que arribà a ser diputat a Madrid i cap provincial del partit Unió Republicana, i Salvador Lacasta España (1891-1974) que fou professor i escriptor. L’Alqueria fou derrocada a mitjan dècada dels huitanta del segle passat. L’any 2014 s’acordà que el recinte ubicat entre els carrers de Trafalgar i de l’Esperança porte el nom oficial de plaça de l’Alquerieta.
L’actual demarcació de la comissió fallera fou el resultat d’una ampliació territorial aprovada en el VII Congrés Faller d’Alzira del 18 de noviembre de 2017. En eixe acord, i com a comissió conlindant, se li atorgà a la falla una franja de territori del nou sector urbanitzat de Tulell així com els polígons industrials d’Albalat i de Tisneres. Quan arriben les Falles la comissió celebra la coneguda sardinà popular que ha arrelat amb molt d’èxit dels actes oficials programats per la falla.
