Bastants Bandes de Música valencianes van tenir el seu origen durant el segle XIX. Publicava el 8 d’agost passat en aquest mateix diari Joan Gimeno, l’inici «dels Pirris» de Cullera en 1896. Les Bandes de Música de pobles més pròxims a la Pobla Llarga com Alberic, Carcaixent, i Castelló, també senyalen el XIX com el segle del seu naixement.
Quan en 1956, el llavors «Patronato Musical de Santa Cecilia y San Calixto» de la Pobla Llarga va organitzar una sèrie d’actes per a celebrar els primers 50 anys de la Banda de Música, es va fixar per a la història l’any 1906 com a la data en que a la Pobla Llarga es va fundar la primera Banda de Música, però això sembla que pot canviar.
La Pobla Llarga comptava amb 1.595 habitants en 1883. Es produïen als seus camps taronges, arròs, bajoques i cacaus. L’alcalde monàrquic Antonio Ramón Calatayud estava en setembre d’aquell 1883 esperant obtenir la majoria absoluta necessària per a tornar a ser investit. A la Pobla hi havia una forta presència republicana, republicans que pertanyien al Partit Demòcrata Possibilista dirigit pel que va ser president de la I República Emilio Castelar. En Espanya regnava Alfonso XII que per un viatge programat va passar per les estacions de Xàtiva a València el 18 d’agost de 1883. La premsa fa referència a aquest pas del Rei per les estacions com la d’Alzira i Carcaixent, indicant que el poble en massa van acudir a saludar-lo. Sobre el seu pas per la Pobla Llarga no diuen res, fins que des del diari «El Constitucional» s’intenta pressionar Josep Escrig Font (governador civil de la província de València des de gener de 1883) perquè solucione aquest problema en l’elecció d’alcalde a la Pobla però sense tenir en compte les demandes dels republicans i intenten argumentar en la seua contra escrivint, entre altres:
«Esos que se quejan desde las columnas de ‘El Universo’, son los mismos que se opusieron a que saliera a la estación la música del pueblo cuando por ella pasó S.M.».
La música és una expressió que fins i tot hui dia utilitzem per a denominar la Banda de Música de la Pobla Llarga. De fet el 8 de novembre de 1904 l’ajuntament presentava els pressupostos per a 1905 en sessió plenària, i deixava per escrit que s’atorgava una «subvención a la música para pago de un director que la enseñe y dirija».
El primer indici
Aquesta referència d’«El Constitucional» del dimecres 19 de setembre de 1883 seria el primer indici que a la Pobla Llarga ja teníem una Banda abans de 1900, però no és l’única.
En la dècada de 1880, Fray Lorenzo de Mollina (caputxino nascut en 1851 i «bienhechor de Madre Carmen»), es va convertir en un dels predicadors que més gent congregava. Molts rectors li sol·licitaven que visitara la seua parròquia, el seu poble, i el de la Pobla Llarga -Francisco Marzal Almenar- va aconseguir que el frare encapçalara una xicoteta missió que va arrancar el dijous 3 de febrer de 1881, fins al diumenge 6. Un subscriptor del diari «El Almogávar» que assevera va ser testimoni i part d’aquest fet, va enviar un article extens al periòdic (signat el 9 de febrer de 1881) sobre tot el que va suposar per als feligresos poblatans aquesta missió. El subscriptor, cap a la meitat de l’article escriu:
«¡Oh que bello fue el amanecer del domingo día seis! El vuelo de las campanas, los acordes de la banda de esta misma población que enchia el aire con sus acentos, y animaba el entusiasmo de los corazones; las fachadas de las casas todas colgadas e iluminadas; y el pueblo en masa acompañando con luz en mano a Su Divina Majestad, que era llevado a los impedidos y enfermos…»
Aquesta és la primera referència a la Banda de Música de la Pobla en aquest article. La segona referència està ja cap al final de l’escrit i ara ens parla del concert que li se va oferir a Fray Lorenzo el dissabte 5:
«Hora es ya de poner término a esta desaliñada y larga narración, señor Director. Pero antes no puedo menos que decirle como los músicos de esta, dando una prueba de gratitud y de aprecio para con el Padre Misionero, le honraron en la última noche que permaneció con nosotros, con una bien concertada serenata, salpicada de algunos vivas que la multitud se encargó de llevarlos a los cuatro vientos y guardarlos en su corazón para eterna memoria».
Molt de treball s’inicia ara per poder posar-li nom a aquesta Banda, la data exacta de la seua fundació, per qui, etc. però amb aquestes referències podem situar la música de Banda a la Pobla Llarga 25 anys abans com a mínim del que fins ara s’ha dit, i podem dir que l’actual Banda de la Pobla també té els seus antecedents en el segle XIX.
