Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El comerciant de Real que va ocupar un escó al Congrés fa un segle

José Garrigós va ser diputat pel districte Xiva-Carlet en la Restauració amb el suport del 99 % dels vots emesos al seu poble

Imatge actual de la casa que va ser propietat de Garrigós al carrer Major. | PERALES IBORRA

La persona de José Garrigós Pérez, Diputat del Congrés en la legislatura 1920-1923 pel districte Xiva-Carlet, és la d’un desconegut com quasi la de tots el diputats de la Restauració. Va nàixer el 22 de maig de 1891 a Real, on son pare fou un destacat comerciant d’oli i un dels caps del partit conservador, on va arribar a ser Alcalde uns quants anys.

La Masia El Collado ubicada en el municipi de Dos Aguas. | LEVANTE-EMV

Primer que res cal afirmar el seu caire d’home d’empresa, més bé de comerciant. Juntament amb son pare i els seus germans, partint del comerç de l’oli van alçar un imperi comercial, la firma Garrigós, una de les poques empreses valencianes que en les primeres dècades del segle XX, ja estava activa en l’exportació de vi pel port de València, junt a les de Mompó, Gandía, Algarra, Mendoza, o el Marqués de Caro.

El comerciant de Real que va ocupar un escó al Congrés fa un segle |

A més del magatzem en el carrer Serrería de València per la proximitat al port, l’empresa va comptar amb cellers en Real, Utiel, Minglanilla i Villarrobledo, magatzem en Alginet, companyia d’autobusos La Requenense, molí en Montroi, subministrament d’electricitat a Real, Montroi i Montserrat, masies de Paridera Roja i el Collado en Dos Aguas, i Arráez en Godelleta. Si això no fora prou, comptaven amb un vaixell comercial propi el «Banana» i dos més fletats, que es van mantenir actius en els anys de la primera guerra mundial i que miraculosament es salvaren dels torpedes dels submarins alemanys. La casa Garrigós va tenir representació pròpia en Marsella i Cette, també en Amberes.

El comerciant de Real que va ocupar un escó al Congrés fa un segle | ARXIU Mª DOLORES SENCHERMÉS SEBASTIÁN

Eixa activitat comercial i empresarial era possible pel repartiment de rols entre els germans: Alfredo, el control dels personal, encarregats i colles d’obrers; Honorato la qualitat del producte, amb els anàlisis del vi i la graduació de compres i vendes; el cunyat Vicente González, l’explotació rústica, forestal i pecuària; i, el propi José amb el protagonisme en les operacions comercials. A més a més José va participar activament en la vida política de la capital, principalment com a soci de la Reial Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País.

El comerciant de Real que va ocupar un escó al Congrés fa un segle

La RSEVAP, fou la promotora i impulsora de moltes de les millores que en l’etapa de la Restauració, i des de l’Assemblea en el paranimf de la Universitat es portaren a cap en València: el ferrocarril per Cuenca, la Caixa d’Estalvis, el Conservatori de Música, l’ampliació del port i altres. L’èxit de la RSEVAP, vindrà donat pel seu caràcter obert i il·lustrat, on en la seua llista de socis trobem des de conservadors com José Garrigós, Navarro Reverter, el Marqués de Càceres, Tomás Trénor; possibilistes com Francisco de Paula Gras; de la Lliga Catòlica com Rafael Rodríguez de Cepeda; republicans com Luis Morote, Vicente Dualde; liberals com Calvo Acacio, José Iranzo, Enrique Villarroya, Juan Busutil i carlistes com Manuel Simó.

El comerciant de Real que va ocupar un escó al Congrés fa un segle

Un esperit de consens sobre la política agrària, fou el que va portar a la convocatòria del Congrés Agrícola Valencià i en el que participaren a més dels sindicats agraris, el catòlic i el republicà, Alcaldes, la Diputació, la Cambra Agrària, etc. Polítics de totes les ideologies entre els quals es trobava el nostre José Garrigós Pérez, remeteren un telegrama a Antonio Maura, aleshores President del Consell de Ministres, adherint-se a les conclusions del referit Congrés Agrícola i demanant «per a calmar les legítimes protestes dels productors, que el govern conteste de forma categòrica i seguidament si contrau el compromís de sometre al parlament l’aprovació d’aranzels». Garrigós també va participar en l’Assemblea d’Algemesí en 1919 sobre el cupo de l’arròs, la de Turís en 1920 sobre els aranzels de la garrofa, i les de Valdepeñas y Alcázar de San Juan sobre els preus del vi.

El comerciant de Real que va ocupar un escó al Congrés fa un segle

Les eleccions de 20 de desembre de 1920 foren especialment conflictives. Garrigós va formar part de l’encasellat, és a dir de la candidatura oficial, la que es va nomenar datista, per l’afinitat, no sols del partit conservador, sinó del propi President del Govern Eduardo Dato. Però el també conservador Vicente Lassala etiquetat com agrarista es presenta pel districte, sense oblidar la força del republicanisme, tant en la part de la Foia de Bunyol i Xiva, com en La Ribera. El periòdic El Mercantil Valenciano del 24 de desembre es feu ressò de les crítiques, al ressaltar «la presència de representants dels candidats Garrigós i Lassala en el Centre Republicà de Xiva». En Real, el propi Garrigós va fer acte de presència en el Casino Liberal per demanar el vot, emportant-se el 99% dels vots emesos. En el districte el resultat fou: el datista Garrigós, 4.730 vots; l’agrarista Lassala, 3.318 vots; el republicà Lambiés, 1.745 vots i, el socialista Ovejero, 27 vots.

La legislatura de 1920 a 1923 tingué moments molt amargs. En eixa etapa de diputat va arribar a travar bona amistat en qui després fou President del Govern, José Sánchez Guerra. Quan en 1928, Sánchez Guerra fou empresonat per haver conspirat preparant un cop d’estat contra Primo de Rivera, José Garrigós li portava diàriament el menjar, els puros i els periòdics al vaixell.

La influència política de Garrigós en Real, es va continuar durant la Segona República, doncs el 12 d’abril de 1931, la candidatura encapçalada pel seu cunyat Amador Vicent Ferrer es va proclamar guanyadora i Vicent fou Alcalde de Real des d’abril de 1931 fins a febrer de 1936.

A l’esclatar la guerra el seu domicili en el carrer de la Pau en València va patir els escorcolls revolucionaris, però Garrigós va arribar a un acord amb el cap dels revolucionaris, que li oferiren un carnet de la CNT i un salva-conducte per arribar al port de Barcelona, facilitant-li allí un contacte que el pujaria a un vaixell que el va conduir a Marsella. Va tornar a Espanya per Irún entrant en contacte en la zona dels sublevats. José Garrigós Pérez va faltar en València el 3 de març de 1969 i està soterrat en el cementeri de Real.

Un imperi comercial. La firma Garrigós era una de les poques empreses valencianes que en les primeres dècades del segle XX exportava vi pel port de València. 1 Retrat del comerciant i diputat en Corts de Real durant el període 1920-1923 José Garrigós Pérez.

2 La filla de l’empresari Lola i el gendre, German. F

Compartir el artículo

stats