El cas de Pau Juan, el jove d’Antella condemnat per una agressió, amb ferida greu, a un altre xic, acció que no va cometre ell, fa sis anys, és ben conegut per les informacions en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. Tot el seu i nostre poble, Antella, l’Ajuntament, presidit per Eugenia García, i més de 8.000 firmes s’han bolcat en la seua defensa i demanat l’indult per a Pau, una vegada esgotades les vies judicials. A més, s’ha recorregut a organismes polítics per tal d’accelerar la concessió de l’indult, des del convenciment i les proves de la innocència de Pau Juan, sabedors que l’autor de l’agressió és un altre xaval, que s’ha autoinculpat. Esperem l’indult governamental o altres mesures de llibertat ràpidament. I la supressió de qualsevol apunt d’antecedents penals per eixa agressió, perquè realment no l’ha comesa Pau Juan.
Però mentres se substancia l’indult, que pot tardar mesos, Pau ha ingressat en la presó, en el Centre d’Inserció Social de Picassent, este dilluns passat, 6 de juny. Ja resulta injust que no es pare l’ingrés carcerari fins que no es resolga eixe indult, per a un condemnat erràticament, però la cosa és més esperpèntica que això. Divendres passat, 3 de juny, Mari Carmen, mare del xic autor real de la referida agressió, motivadora del juí i sentència referits, declarava, públicament, en un mitjà televisiu, que l’autor de l’agressió era el seu fill, Isaac, després de rebre una cabotada de l’agredit. I no el condemnat.
Dilluns, Isaac declarava també, en alguns mitjans de comunicació, que l’autor havia sigut ell. Independentment dels errors, silencis i contradiccions anteriors, Mari Carmen no ha pogut aguantar que es cometa una injustícia i, a tres dies de la data fixada per a l’entrada en la presó de Pau, ha declarat la veritat. Després ho ha fet Isaac. Si quedava algun dubte de la innocència de Pau, amb eixes declaracions queda dissipada qualsevol incertesa sobre l’autoria de l’agressió. Ninguna mare reconeix la culpabilitat del seu fill si no és certa. I encara que tard, molt bé per Mari Carmen i el fill, ara. Eixes declaracions, una vegada informades les autoritats corresponents, haurien d’haver evitat l’entrada carcerària de l’injustament condemnat. Però amb la burocràtica i lenta aplicació de la justícia hem topat. Com el Quixot, quan va dir allò de «Con la Iglesia hemos topado, amigo Sancho».
Tot el món, la Justícia inclosa, es pot equivocar, però tot el món també deu tindre capacitat i reflexos per a rectificar ràpidament, quan l’errada és clara i certa. La reacció hauria d’haver sigut evitar, en els tres dies que faltaven, l’ingrés en presó de Pau. A l’administració de la Justícia li falten mecanismes legals de rectificació, que deu proporcionar el poder legislatiu, per a evitar casos com el que ha sigut i és víctima Pau Juan.
Resulta absurd i contrari a la raó que una persona que ja està clarament demostrada la seua innocència estiga empresonada o privada de llibertat total. Demanem la resolució urgent favorable de l’indult per a Pau. I que s’establisquen procediments i mecanismes per tal que casos com estos no es repetisquen.
