Recorde els primers vicaris del meu poble, que vaig conèixer molt poc: D. Fernando. D. Rafael i D. Bernardo. No sé si per eixe ordre
Però sobretot recorde D. Miguel, el vicariet que, acabat de ser ordenat el setembre de 1969, va ser destinat a l’Alcúdia. D. Miguel era un jove vicari que ens arribà al meu poble en el postconcili i que revifà la fe dels alcudians, organitzant grups de pregària, de revisió de vida, de litúrgia. Malgrat ser d’Utiel, D. Miguel, un home entranyable i ple de bondat, va ser el primer capellà que presidí la missa en valencià, animat per un grup de jóvens que volíem celebrar la nostra fe en la llengua de Sant Vicent Ferrer. Jo mateix li traduïa l’homilia al valencià i ell, amb plena normalitat, la deia sense problemes.
Després vam tindre de vicari José Enrique, un capellà de Benissa, un home d’un cor gran i bo, amable i afable, obert, amic de tothom, rialler i irònic, que continuà amb entusiasme la missa en valencià que havia iniciat D. Miguel. En casar-se amb Mer, alguns, sense compassió ni educació, li van girar la cara, ell que sempre va ser un home atent i servicial, disposat a ajudar tothom.
Després vingué D. Vicent, de Guadassuar, que la mort s’emportà massa prompte i que, com D. Miguel i José Enrique, també deia la missa en valencià.
I després de molts i molts any sense vicaris, el 8 de setembre va ser presentat, durant la missa del dia de la Mare de Déu de l’Oreto, el nou vicari, D. Javier Navarro, nascut a Albacete, ordenat prevere el 2020 i que amb el rector, D. Fernando, fan un bon tàndem per revitalitzar i reevangelitzar la comunitat cristiana de l’Alcúdia.
Vaig conèixer D. Javier a l’església del meu poble el 15 de setembre, aprofitant que estic passant uns dies a l’Alcúdia amb les meues germanes. D. Javier és un jove inquiet i apassionat per l’Evangeli, senzill i humil, atent, alegre i amable. Com que és d’Albacete parla castellà. Però el 6 d’octubre, que jo vaig presidir l’Eucaristia en valencià, D. Javier va fer una part de la pregària eucarística en valencià. I ho va fer molt bé. I per això després de la missa el vaig felicitar públicament, ja que el seu valencià era de 10! Els qui estaven a missa van fer un fort aplaudiment a Don Javier per la seua valentia i per la seua actitud pastoral d’utilitzar la llengua del poble. I és que D. Javier fa seues les paraules del papa Francesc, quan digué que els pastors «han de fer olor d’ovella». És a dir: han de fer-se poble, servint la comunitat cristiana que tenen encomanada. ¿I quina millor olor d’ovella pot fer un capellà, que utilitzar la llengua del ramat que té confiat?. Per això en la missa del 7 d’octubre, on vaig felicitar D. Javier per la valentia a celebrar en valencià, li vaig dir que a partir d’eixe dia era més alcudià que un mes abans, ja que havia dit una part de la missa en valencià, la llengua de l’Alcúdia.
