Fruit de la resiliència de la Federació d’associacions de veïns d’Alzira, Esquerra Republicana condicionà el vot afirmatiu als Pressupostos Generals de l’Estat a que s’incloguera una partida finalista per l’ampliació del barranc de La Casella.
L’esmena inicial d’ERC per consignar 26 milions es transacciona amb els grups governamentals PSOE i UP reduint-se a 5, però administrats per la Generalitat Valenciana, competent sobre les carreteres i qui ha d’actuar sobre el pont de Xàtiva que és el coll de botella del barranc.
Malgrat les gestions efectuades per la FaavvAlzira, els diputats valencians no aconseguiren incloure cap partida específica ni concreta. Han tingut que ser els catalans els que, en lloc de furtar-nos les falles i la paella, ens obsequien amb 5 milions per resoldre les inundacions a Alzira.
La importància d’aquesta transacció va més enllà dels 5 milions, per que obri la partida als PGE d’anys vinents per la total execució de les solucions per impedir les inundacions provocades pel barranc de La Casella.
Quin millor regal de centenari podia rebre Joan Fuster que els valencians del nord foren els que aconseguiren el finançament per solucionar un dels mes greus problemes que patim a La Ribera. Malgrat la seua extensa obra literària, el més conegut dels riberencs, quedarà en la memòria per recordar-nos a ‘nosaltres, els valencians’, que malgrat haver estat derrotats a la batalla d’Almansa, 255 anys després la monarquia borbònica, malgrat haver abolit els nostres Furs, malgrat haver-nos prohibit usar la nostra llengua a l’escola, al jutjat o a les misses, imposant-nos ‘por justo derecho de conquista’ la seua llengua per haver-nos d’escolaritzar, casar o fer testament, amb la clara intenció de diluir en la seua, la nostra personalitat, no havia aconseguit eliminar el valencià de les nostres converses per més castics que ens imposaren els seus mestres, jutges o repressors. Que els xiquets als nostres carrers seguien parlant la mateixa llengua, generació rere generació que havien dut els pares del nord. Per recordar-nos que Jaume I, català de Montpeller, ens creà com a regne independent de la corona d’Aragó, per reproduir els costums catalans i preservar aquells pobladors i la seu descendència de les lleis aragoneses que atorgaven excessiu poder al nobles feudals.
Front a l’intent aniquilador borbònic, Fuster insisteix en que l’única defensa que tenim per persistir com a poble, és fer pinya i defendre’ns uns als altres. De respondre conjuntament les agressions a la nostra llengua, cultura i personalitat, independentment del lloc on es cometa.
El missatge de Fuster quallà en les generacions universitàries i les nostres terres esdevingueren el país valenciano incorporant la denominació al nom de les formacions polítiques progressistes que totes incloïen l’autodeterminació del País Valencià. Els monàrquics, veient-se derrotats a les urnes, encetaren la reconquesta amb la batalla de València. El resultat fou que els valencianisme polític, assumint la constitució monàrquica, esdevingué majoritàriament prudent, evitant pronunciar el mot amb que Fuster batejà al conjunt de territoris que compartim llegua i cultura heretades dels pobladors del nord per no donar arguments als monàrquics per a que ens acusaren de catalanistes. Amb el seu pànic, duen la penitència. No és un aforisme de Fuster, però podria ser-ho. En la mesura que renuncien a la defensa conjunta, estan rendint-nos.
En pagament a l’orni que el País Valencià ha escenificat mentre el règim de la monarquia borbònica suspenia l’autogovern de Catalunya, perseguint i empresonant els representants democràtics del poble dels nostres pobladors, Esquerra Republicana de Catalunya imposa la condició per aprovar els PGE2023 que s’incloga una partida finalista per a que la Generalitat Valenciana comence a resoldre la inundabilitat a Alzira. La solidaritat es predica practicant-la.
Òbviament sense l’existència d’Esquerra Republicana del País Valencià açò no hauria estat possible.
(*) Signen també l’article José Vicente España de l’aavv de l’Alquerieta, Enric Dàries, de l’aavv Anna Sanchis, Andrés Viguín, de l’aavv Basses-Ribera i Francesc Gil, de l’aavv La Vila.
