La perla de la Ribera

La població de Castelló conté un destacat patrimoni arquitectònic de diverses èpoques. De fet, gran part d’aquests rellevants exemples es troben al seu centre urbà, on alguns dels arquitectes valencians més destacats del segle XX deixaren la seua empremta.

Aquest és el cas, en primer lloc, del Col·legi Sant Domènec, ubicat al carrer del Ravalet 26, un conjunt d’arquitectura ecléctica amb trets medievalistes fundat el 1901 per a l’obra d’una congregació de Dominiques. La construcció, que va ser projectada com a col·legi i asil pel prestigiós arquitecte Joaquín María Arnau (1849-1906), es caracteritza per la seua planta amb diverses ales al voltant d’un pati central, un bon estat de conservació i per la gran qualitat constructiva de tots elements que la componen. 

Aquests últims destaquen per l’acurada factura de les seues façanes, cobertes i tanca perimetral, on predominen la rajola vista, la maçoneria rejuntada, els carreus de pedra, les serralleries i la teula plana.

A continuació trobem el Mercat Municipal inaugurat el 1928, any que consta al seu interior, que es caracteritza per estar exempt i per les seues façanes de rajola vista amb decoracions de taulells ceràmics, en alguns punts, i per un singular disseny dels seus allargats buits de façana. A més, al seu interior conserva la seua imatge original com els paviments de mosaic, el disseny de les parades i l’estructura metàl·lica de pilars i coberta. Aquest va ser projectat per l’arquitecte Carlos Carbonell (1873-1933) i s’ubica al número 2 del carrer que porta el nom del seu autor.

En tercer lloc, dins de l’arquitectura del tardoelecticisme destaca, pel prestigi del seu artífex, l’antic «Cine California» del 1948 del carrer Sant Josep 16, obra de l’arquitecte Juan Guardiola (1895-1962) i que es troba rehabilitat parcialment. Del mateix estil trobem també l’Ajuntament i Casa de la Séquia, obra de l’aleshores tècnic municipal Eduardo Alegre (1906-1989) i inaugurat el 1957, el qual compta amb un aspecte monumental a l’exterior, amb façanes de rajola vista i pedra, i ocupa una illa sencera. Així com l’antic Banc de València, un edifici cantoner al carrer Ramon i Cajal 2, d’estil neobarroc i projectat el 1954 per Joaquín Rieta (1897-1982). 

Per últim, dins de l’Arquitectura del Moviment Modern a Castelló, cal assenyalar el Magatzem de la Cambra Agrària, situat al carrer Remigio Sanchis 23. Aquest és una singular edificació del 1955 projectada també per l’arquitecte Eduardo Alegre, construïda aleshores als afores del centre urbà de la localitat. La mateixa es caracteritza per la simetria del seu volum davanter, en el que destaca la presència de dos lluernes verticals que sobreïxen en altura i que delimiten el seu accés principal, cobert per un voladís de formigó. Aquest cos precedeix l’estructura formigó armat de la seua nau, coberta per voltes sustentades sobre pilars i arcs.

En definitiva, un interessant patrimoni arquitectònic que ha arribat fins als nostres dies, gràcies a la seua protecció, que posa de manifest el rellevant llegat historicoartístic de qualitat del segle XX que conté aquesta població, motiu pel qual la podem considerar com la perla de la Ribera.