curiós: Plató era un gran lector d' Aristòfanes. Hom trobà unes obres del procaç comediògraf sota el coixí, en el llit de mort del filòsof. És una llàstima que Kant, Hegel, Heidegger no hagen tingut la mateixa preferència literària.
Paraula de Fuster, t'alabem senyor de Sueca. Aristòfanes es va burlar en dues de les seues obres: Els ocells i l'Assemblea de les dones, de les repúbliques imaginàries de Plató. Tot i així, com diu Fuster, és curiós que el filòsof el llegira i arribés a dir d'ell: Les gràcies, buscant un santuari indestructible, trobaren l'ànima d'Aristòfanes.
Esta ànima aristofànica és la que estem gaudint a Gandia els darrers anys, i potser és la causa de que apareguen autors com Ignasi Moreno, Mariano Lloret o Mariano Velázquez, que a més a més d'escriure textos remarcables, dirigixen i actuen amb les seues respectives companyies, Lletraferits i Comediants, Aiguamar Teatre i Xirimiri Teatre, per tota la Safor i més enllà.
Per preparar a nous actors i reciclar-ne d'antics comptem amb tres escoles: Act&Play, dirigida per l'actriu Laura Moise, que utilitza el teatre per l'ensenyament de l'anglès. L'Escola del Teatre del Raval, adreçada a xiquets i xiquetes que duen Maria Josep Gonga i Almudena Perelló i l'Escola del Teatre Serrano, antiga escola municipal, dirigida per l'actriu Ruth Palonés, que accepta alumnes a partir de setze anys i que enguany acomplix set anys d'existència.
A les companyies abans esmentades podríem afegir algunes més que mantenen any rere any un bon nivell artístic. És el cas de Comuna Gàbia, sovint dirigida per l'actor José Luis Mas, Marabú Teatre, de Marisol Herrera, El Teatre de la Il·lusió, que du Fany Pérez, El Carro de Verona, que dirigix Julio Santandreu, Ambfiteatre, que encapçala Sergi Bono, i All i Pebre, on escriu, dirigix i de vegades actua Pere Huerta. La quantitat d'actors i actrius que integren estos grups ens pot donar una idea del moment especialment aristofànic que viu el teatre fet a Gandia.
Este proper dilluns 27 de març, a partir de les set de la vesprada, per celebrar el Dia Mundial del Teatre i comboiats pel regidor de Cultura, Joan Muñoz, la gent dedicada a l'art de Talia, com se'ls anomenava antigament, oferirà als vianants alguns fragments d'escenes del seu repertori en alguns cantons del centre històric.
Quatre segles i mig abans de Crist, Aristòfanes, per criticar aspectes de la seua societat que no li agradaven, incloent els Déus, va patir multes i repressions, com la de no trobar cap actor que fes el paper de Cleó, polític cèlebre i poderós del moment, al qual el comediògraf escarmentava en la seua obra Els cavallers. Així que a escena, per interpretar a Cleó, va haver d'eixir ell mateix. Si la gent llegira Aristòfanes sabria d'on procedixen moltes novetats literàries del nostre temps i que alguns autors presumixen d'haver inventat. I si la gent anara més al teatre descobriria que el propòsit de les paraules que es diuen en escena no és proporcionar una informació útil, pràctica, és a dir econòmica, als espectadors, sinó revelar-li el valor estètic que el llenguatge guarda en el seu interior.
William Shakespeare ens instruïx als teatrers per boca de Hamlet: L'objectiu del teatre, tant al principi com hui, ha estat i és, per dir-ho així, el posar un espill davant la natura, on les virtuts s'hi puguen contemplar i els vicis hi queden retratats, on la imatge i el perfil de l'època s'hi reflectixen fidelment.
Els espectadors de teatre haurien de comboiar a la gent que no l'ha tastat mai, perquè acudira als teatres de la ciutat, Museu, Raval o Serrano, i veiera alguna producció feta a Gandia, escrita per algú dels seus autors o dirigida i interpretada per directors o actors gandians. Comprovarien com Aristòfanes ha fet saó i de segur repetirien l'experiència. Teatrers i teatreres, tingau un Bon Dia mundial del teatre.
