Entre ells està també el més negre, en el qual Barcelona va arribar a submergir-se en el total obscurantisme social, quan sindicats i patronal van obrir el període anomenat del «pistolerisme». Aquesta seria la Barcelona sobre la qual Alandete portaria a terme tot el seu ideari llibertari.
Gandia abans de la guerra civil
L
El colp militar i la guerra
pensaven que no estaven en perill, ja que no tenien delictes de sang. Per això va prendre la decisió d'abandonar Gandia. Ho faria a finals de març, juntament amb el seu amic Melo i altres dos companys amb els apel·latius d'Ametla i el Tort. Van eixir pel port de Gandia, utilitzant una de les barques de pesca que els portaria a Orà (Algèria), on coneixeria la vida en els camps de concentració francesos i, com molts altres, treballaria en la construcció del Ferrocarril Transsaharià, com a millor opció per a la seua supervivència.
El 1957, aconseguia traslladar-se a França, reclamat per la seua família resident a Carpentras: la seua filla Esther, la seua marmessora testimonial.
Alandete no tornaria a Gandia, ni tan sols quan Franco va anunciar l'indult per a tots els exiliats, en 1945. En l'última època a França, la seua salut frèvola, resultat dels seus treballs forçats a Alger, no el permetria seguir actiu en defensa dels seus ideals. Moria a Carpentras l'any 1963, als 69 anys.
