«És bonic saber que a Catalunya estan mirant al sud i que ho fan amb admiració»

n La cançó «La mestra» pertany a «Raval», el segon disc de Zoo, i és un homenatge a Marifé Arroyo, la professora de l'escola pública de Barx que entre el 1974 i el 1982 va iniciar un projecte d'escola popular, democràtica i valenciana, i que per això va ser víctima d'una gran intolerància. Aquells fets van provocar una notable reacció quan la Conselleria d'Educació va ordenar que els xiquets de Barx havien de parlar en castellà, fins i tot en el temps d'esplai. La cançó s'inspira en el llibre «La mestra», escrit pel suecà Víctor Gómez Labrado, editat per l'Editorial 3i4 l'any 1995 i reeditat per Edicions Bromera el 2010.

Eixa lletra ha guanyat el premi Cerverí de Girona, competint amb les finalistes, de Txarango, Enric Montefusco, Mishima, Jaume Sisa, Les Sueques, Renaldo & Clara i Miqui Puig. El lliurament del Premi Cerverí va tindre lloc en el marc dels Premis Literaris de Girona, celebrat el dijous passat.

¿Què significa per a Zoo este premi?

Un reconeixement que sempre s'agraeix. Hem treballat molt durant els últims anys per fer-nos un lloc al panorama musical, i és un orgull.

¿Com va ser l'acte de recollida del premi?

Molt especial pels fets que vénen succeïnt els últims dies a Catalunya. Molts dels presents tenien amics i companys que havien estat detesos en les hores anteriors, i hi havia un clima reivindicatiu molt especial.

¿Fa especial il·lusió perquè l'han triat els oients?

Sí. És una forma bonica de saber que estem arribant al públic de Catalunya.

¿És també especial per ser un grup valencià davant d'altres de Catalunya?

És bonic saber que a Catalunya estan mirant al sud, i que ho fan amb admiració. És moment d'unir-nos i potenciar les coses que tenim en comú.

¿Quin és el contingut de la cançó? ¿Què volíeu expressar amb esta lletra?

És una història basada en la novel·la «La Mestra», de Víctor Labrado, inspirada en Marifé Arroyo. Es tracta d'una mestra que, als últims anys del franquisme, va dur a terme una proposta pedagògica revolucionària i que conta també tot el que va succeir al voltant d'aquests fets. Ens va seduir la històra i el personatge, i vam voler fer-li un xicotet homenatge.

¿Com naix la cançó?

Coneixia el llibre dels anys de l'institut, però no havia parat mai l'atenció suficient. L'any passat, arrel d'unes converses amb amics, vaig rescatar el llibre i se'm va ocòrrer provar a «musicar-lo».

¿Com reacciona la gent en els concerts quan sent la cançó?

Molt bé, és una història que molta gent del País Valencià, de forma més o menys directa, ha viscut. Son fets propers que identifiquen a molta gent.

Abans de fer-la pública li la vas fer sentir a Marifé i a Josep Piera ¿Què et van dir?

Els va agradar molt i em van ajudar a enriquir el text i, especiament, el videoclip, ja que ens van oferir unes fotos de l'època en la que tot va succeir. Els estem molt agraïts als dos.

Fa poc vau rebre un altre premi, ¿pots explicar-lo?

Ens van donar el Premi Altaveu de la Música, uns premis que es celebren a Sant Boi de Llobregat, en reconeixement a la nostra trajectòria musical dels últims anys.

Amb estos dos premis d'enguany ja són quatre els que acumula Zoo. Recorda'ns els altres i quan van ser.

Fa dos anys ens van atorgar el Premi al millor disc de música electrònica que convoca el COM (Col·lectiu Ovidi Montllor del País Valencià) i també el Premi Enderrock de la Critica al Grup Revelació de l'any, premis que abasten tota la música feta als Països Catalans.

¿Alguna dedicatòria especial per els premis?

Sempre dedique els premis als meus pares, per donar-nos, a mi i al meus germans, l'oportunitat de desenvolupar-nos i satisfer les nostres inquietuts artístiques en un món on tot es valora en termes economicistes i de rentabilitat. Als meus amics d'ara i de sempre, que m'ajuden a mantindre els peus en terra, i també a la resta de Zoo, que són mereixedors d'aquest i d'altres premis.

¿Com va la gira 'Raval'?

Molt bé, ha sigut un any vertiginós. No hem parat d'actuar des d'abril, i fins desembre no pararem. Son moltes hores de carretera i de vegades es fa dur. Però estem molt satisfets: hem dut la nostra música a Granada, Salamanca, Bilbao, Galícia, Madrid, Budapest, i acabarem a Berlín i Polònia, així que molt orgullosos.