Els gandians i gandianes, en quin panorama econòmic, social i polític ens trobem? Els gandians, súbdits de la monarquia espanyola, compartim el mateix diàgnostic que la resta de valencians. «Gaudim» d'un 20% d'atur «registrat», un 34% amb salaris inferiors a 655 euros/mes, amb un 60% de famílies que no arriben a final de mes, sense indústria, ni agricultura... amb un PIB inferior en 12 punts a la mitjana espanyola, som una regió pobra, una entre les més pobres d'Espanya i d'Europa.

Fruit de l'injust finançament, a la qual estem sotmesos, tenim un deute in crescendo amb l'estat de 65.000 milions d'euros. Tres vegades el pressupost anual de la Generalitat. Poca broma!

I a més a més espoliats per les oligarquies madrilenyes. En lloc de rebre fons de compensació de l'estat espanyol, som contribuïdors nets. Les úniques autonomies que aporten recursos a l'estat espanyol són Catalunya (16.000 milions d'euros/anuals), Balears (3.700 milions) i el País Valencià (1.700 milions). Totes les altres reben els nostres diners. Madrid, com que és el repartidor, ja se sap... És a dir, som les colònies d'Espanya, les dues primeres riques i nosaltres pobres, espoliats i el que és el pitjor, ignorants de la realitat. Sí, i això que som un país de llengua catalana i per tant de tradició històrica i teixit social que no ens correspondria trobar-nos on som ara.

La majoria de la nostra ciutadania desconeix l'origen d'aquesta situació, per la qual cosa cal fer-la partícip d'aquesta realitat i que es responsabilitze d'aquesta dramàtica ignomínia. Ho hem de fer nosaltres, perquè no ho faran els partits d'àmbit espanyol i les seues sucursals a casa nostra: Vox-PP-Cs. Només faltaria que damunt de pobres i espoliats tornara a governar al nostre ajuntament l'extrema dreta espanyola, centralista, antivalenciana, corrupta i balafiadora dels minsos recursos econòmics municipals disponibles.

I a més a més, com a gandians cal afegir que al negre panorama de condició de valencià, li hem de sumar la malversació produïda pel govern del Sr. Torró i anteriors, els quals van originar que cada ciutadà des del seu naixement tinga un deute municipal de 3.850 euros, del principal, sense comptar els costos financers d'aquest deute. Un deute que augmenta al disminuir constantment el cens de la població.

En aquest estat de coses la ciutadania hem d'interpel·lar l'espectre polític municipal del bloc de les forces nacionalistes i d'esquerra, per tal que, si desitgem un govern de progrés, no haurien d'oferir-nos més de dues ofertes electorals. Amb dos ofertes arrasem, amb tres guanyem pels pèls. Amb més de tres tots a l'oposició. És la responsabilitat de tots els partits, però principalment del PSOE i de Compromís, que han de saber liderar aquesta concentració de forces polítiques buscant criteris d'afinitat i de generositat perquè cap d'elles reste exclosa de cap coalició electoral. Salut i República!