d imecres 23 de juny de 1886, el periòdic Diario de Gandia deia a la seua columna: «Los pueblos deben conservar siempre grata memoria de sucesos de los cuales depende su prosperidad y grandeza. Inspirándose los redactores del diario en esos sentimientos, consagran hoy este humilde recuerdo a la solemne inauguración de las obras del puerto de Gandia. Honor a los que a ello hayan contribuido». Anys després, a la inauguració del ferrocarril, el periòdic alcoià El Serpis feia referència un 19 de juliol de 1892: «¡Tenemos ferro-carril! ¡Loor a la ciencia! ¡Loor a la actividad! ¡Loor al progresso!».

Amb aquestes efusives paraules i amb les dues dates, les comarques de la Safor, el Comtat i l'Alcoià començaren una nova etapa que marcarà el seu futur. Les indústries van aconseguir tones de carbó per al subministrament d'energia per a la seua producció, el camp va aconseguir un mitjà de transport per a donar eixida als seus productes, i, com no, les relacions socials entre les comarques. El «Tren dels Anglesos», així com el Xitxarra (Villena-Alcoi-Iecla), el Carcaixent-Dénia i tots els ferrocarrils van complir un paper fonamental en el progrés a les comarques centrals del País Valencià. Ara fa 50 anys que apagàrem la flama d'aquell negre tren. Les conseqüències van aparéixer ben prompte i per desgràcia duren encara fins el present. ¿Per què van tancar el tren? És molt fàcil. Alcoi ja no necessitava eixe carbó importat des d'Anglaterra, el transport privat va ser un revulsiu i, per descomptat, faltava inversió en la modernització d'un ferrocarril que durant 77 anys va aprofitar la infraestructura i el material sense cap renovació.

Amb el ferrocarril actual passa el mateix. El tren convencional, el de tota la vida, sí eixe on alguns pobles tenen la sort que tinga parada, doncs eixe tren que ens uneix sols rep una cinquena part dels pressupostos de l'Estat, obligant-lo a sobreviure de la mateixa forma que ho van fer els nostres trenets. Perquè us feu una estimació del que val fer una línia fèrria d'alta velocitat, està al voltant dels 25 milions d'euros de mitjana per kilòmetre, i en alguns casos arriba a més de 40 milions d'euros. I el manteniment costa mig milió d'euros per kilòmetre a lany. Front això, la construcció d'un tren convencional costa 4,2 milions d'euros per kilòmetre.

No sé vosaltres què pensareu, però per a mi és una despesa massa gran per un país com Espanya, i, es més, amb un disseny radial que no compleix les necessitats. Un exemple. La tercera i la segona ciutat de l'Estat, València i Barcelona, no estan unides per AVE. Alguns estareu pensant: «Òstres, és que va a 300 km/h i en una hora i mitja estic a Madrid». No vaig a negar que és una autèntica passada, però amb els 220 km/h que pot agafar el tren convencional, amb el preu per kilòmetre molt més baix, tindríem una xarxa estatal de primer ordre amb traçats per «l'Espanya buida», que estaria comunicada amb un sistema de transport de viatgers i mercaderies competitiu.

No és que desitge posar pes a un costat de la balança, però cal viure la realitat, la necessitat dels ciutadans. Un servei de transport públic no té que ser necessàriament rendible, tot depén de com es gestione. No m'explique com el Tren de la Costa (Gandia-Dénia-Alacant) no és encara una realitat, o com l'Alcoi-Xàtiva no té un projecte de servei de mercaderies per donar cabuda a les industrialitzades comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, i si m'apureu a la «Vall del Joguet» (la Foia de Castalla). Són traçats desaprofitats pel potencial que presenten. Espere i desitge que els futurs governs aposten per un transport públic de qualitat, sostenible i ecològic.

Des d'ací vull retre un homenatge als qui feren realitat el nostre tren: Sinibaldo Gutiérrez (polític), José Rausell (empresari i alcalde de Gandia), als treballadors, enginyers, als afortunats que el gaudiren, i com no, a l'Associació del Tren Alcoi-Gandia, perquè gràcies a ella perdurarà la seua memòria.