e l camp de la tradició oral dels valencians és un bé cultural i popular farcit d'històries i acudits. Al remat, era la literatura familiar imprescindible: no hi havia altra cosa. Omplia l'univers del món de la xicalla, i els contes i succeïts conformaven l'univers de l'imaginari infantil. Com deia Josep Piera en l'acte de presentació del llibre a Gandia: «Aquelles històries fabricades pel món rural plenes de saviesa i tendresa, arribaven a l'oïda de l'infant i li omplien la vida». Com també afirmà sobre el treball de recopilació d'aquesta narrativa, que: «És un treball que calia haver fet fa cent anys, quant dins de les corrents del romanticisme, tants i tants pobles i cultures ho recopilaren. Els valencians no ho hem fet massa». I és així, especialment a la nostra comarca, on són poques les recerques publicades, si exceptuem les diverses de Josep Bataller, seguint l'estela del mestre de les rondalles Enric Valor, i alguna més, com a Oliva i Tavernes. En canvi, Xeraco és una excepció. El 1995, l'Associació Cultural la Goleta ja va recollir i publicar de la mà de Rafel Campos, Joan Iborra i Toni Martí, La serp de la Venta, com a recull de les contalles tradicionals del poble. Un treball de recerca i introspecció fet a l'escola, per l'alumnat i els seues majors, i il·lustrat per ells mateixos. De tal manera que aquell èxit va restar exhaurit en poc de temps.

Els de la Goleta, gent inquieta i manifassera, no han parat de publicar sobre la història, les costums i l'etnologia del poble, especialment per mitjà de la seua revista L'escudella. Una feina encomiable.

Ara ens plantegen una reedició, reelaborada, amb una presentació i maquetació ben cuidada, i amb la incorporació de vuit relats recollits en els darrers anys. Han fet participar a l'escola Joanot Martorell. Els seus alumnes són qui han il·lustrat les diverses narracions. De nou el trio inicial ha fet de catalitzador i autors, però en són la cara d'un equip de gent molt més gran que ho han fet possible.

Xeraco, és una població de gran tradició agrícola, amb un terme de litoral mediterrani, ple d'aigua, amb terres de marjal i un interior de secà. Camp abonat per a la recreació dels mites de la cultura clàssica grecoromana i de les diverses contalles que han portat les successives repoblacions de migrants; on la rondalla i l'acudit ha estat i és un referent moral i marca els preceptes i les pautes socials que cal observar. Així queda reflectit en el frondós ventall de les 28 narracions, rondalles, contes i llegendes; i en les 23 cançons populars, acompanyades de les partitures musicals corresponents, arranjades pel mestre de música Antonio Cuenca. Inclou un estudi introductori de Joan Iborra, on s'analitza acuradament la incardinació de la rondallística que ens ocupa en l'entorn cultural.

Al gros del llibre trobaran els contes de raboses, serps, llops i xeretes; contes d'enginy i les contalles costumistes i les còmiques. També narracions recreades per Toni Martí, de les formes de vida i de les persones del món rural; així com cançons i cançonetes.

Entre les narracions incorporades, destacaria el conte de la Xereta o de L'escarbante paller, on la narració hereva de la cultura àrab i amb connexions amb la cultura aragonesa o castellana, tracta de l'astúcia del escarbante paller en burlar al rabosot. I com no podia ser d'altra manera, la rondalla que dóna nom al llibre i que Xeraco té com a pròpia, representant-la al carrer tots els anys per l'estiu: La serp de la Venta, que recrea el ben escampat mite de l'astut cavaller armat amb un espill que fa front al gran i atemoridor animalot.

Certament assistim a un ressorgir de la rondallística -algunes publicacions recents així ho indiquen- i ben segur que a Xeraco, que manté viva la memòria oral del poble, en traurà de noves narracions. Perquè consideren que són les veus de l'estima a la terra i a la memòria, part essencial del que és aquell poble. És per això que animem als lectors, especialment als més joves, que vulguen acostar-se o conèixer aquest univers de vida de la Safor, que no ho dubten, capbussar-se en aquest llibre és una delícia.