L a cineasta Arantxa Echevarría, guanyadora d'un Goya, va dir recentment que la maduresa d'una societat es mesura «pel lloc que ocupa la dona en ella». I hui, encara que resta molt per fer, les dones anem obrint-nos pas en un món que continua patint la desigualtat i la violència masclista. Eixa expressió extrema del masclisme mata a desenes de dones a l'any al nostre país. 14 van ja en els tres mesos de 2020. Dimarts, una vegada més, vam tornar a mostrar el nostre rebuig per l'última víctima, que va ser assassinada a mans de la seua exparella a la localitat de Posadas, Còrdova.

Estes terribles xifres ens corroboren que la vida de les dones depén més que la dels homes de polítiques d'estat que aborden la igualtat. Per això és tan necessària una visió femenina de la societat que acabe ja d'una vegada amb el clixé patriarcal de l'home que guanya el pa i de la dona mestressa de casa. L'article 14 de la Constitució va consagrar la igualtat d'homes i dones, però el camí tenia molt de recorregut i encara li esperava un horitzó llunyà. Hem avançat amb els diferents governs progressistes i hem de continuar pel mateix camí.

La setmana passada vam aprovar per unanimitat una moció al plenari de l'Ajuntament de Gandia en la qual acordàvem commemorar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, sumant-nos al lema de l'ONU «Sóc de la generació de la igualtat». Generacions de dones han lluitat amb determinació per la llibertat. I en este punt vull recordar allò que li va dir l'escriptora Ana María Matute a la jove poeta Elena Medel: «Per favor, que les dones de la teua generació no obliden mai el que vam fer nosaltres». I ara, nosaltres, no podem permetre'ns baixar la guàrdia. Li ho devem a les que ens van precedir. Les dones hem aconseguit, després de durs anys de lluites, uns drets inqüestionables. Una igualtat que hui dia és legal, però no real. Per això sempre hem d'estar vigilant, reivindicant i consolidant els nostres drets.

Al plenari també vam instar a l'aprovació d'una Llei d'Igualtat Laboral per garantir el dret a la conciliació així com les mesures que facen possible la igualtat en l'ocupació. Com a Ajuntament ens comprometem a elaborar polítiques d'igualtat i a propiciar des de les diferents àrees municipals a què totes les persones comptem amb l'atenció necessària mitjançant els serveis públics.

Manifestem la importància del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere i ens afegim a l'acord de les Corts Valencianes pel qual es reforça l'acord del Pacte Valencià contra la violència de gènere i masclista. A més, declarem el nostre municipi lliure de prostitució. Compartim el compromís del Govern d'afavorir la dignitat de les dones, garantir alternatives i acabar amb les màfies que es lucren amb l'esclavitud.

No oblidem mai que els enemics de la igualtat són, en realitat, enemics de la democràcia. Després d'eixe mateix plenari, l'extrema dreta va lamentar en xarxes socials l'aprovació de la declaració institucional sobre el 8 de març, que entre altres coses parla d'una desigualtat salarial entre homes i dones per realitzar el mateix treball. «Es referiran a per què cobren més les dones models que els homes de la seua mateixa professió? O a per què les proves d'accés a la policia discrimina a les dones i les proves físiques són més lleugeres?», van qüestionar. Indignant.

Cap persona que crega en la igualtat se sent atacada quan un dia com hui milers de dones eixim als carrers per a protestar, reivindicar i treballar per la igualtat. «La causa de la igualtat de les dones, la causa dels drets de les dones, la causa de la igualtat de gènere, és la causa més justa i la que millors societats fa. Quan cadascun dels homes incorporem un sentiment feminista ens fem millors com a homes, ens enriquim, creixem». Estes paraules les va pronunciar en el Teatre Serrano de Gandia just fa un any el president José Luis Rodríguez Zapatero.

Hem de treballar per una societat més justa i igualitària. Cuidem-nos més els uns als altres i siguem feministes. «Totes i tots hauríem de ser feministes perquè el masclisme és la malaltia. I el feminisme un discurs corrector», escriu Marta Sanz en Monstruas i centauras.

Hem de canviar activament la societat aprofundint en la democràcia, perquè res funcionarà sense un canvi ètic que permeta plantar-li cara a la tremenda injustícia de menysprear a les dones. Perquè sense feminisme no hi haurà democràcia. Un feminisme que està recollit en l'Agenda 2030, com un objectiu a implantar, assolir i consolidar per l'ONU.

La nova llei de llibertat sexual que està impulsant el Govern Central és una necessitat. Una llei que situa el consentiment sexual com a eix per a jutjar les agressions sexuals i introdueix delictes com l'assetjament ocasional, conegut com assetjament de carrer.

A Gandia hem programat moltes activitats dirigides a reforçar el principi d'igualtat entre homes i dones. Conferències, l'exposició Donart, visites en femení al Palau Ducal, la Cursa de la Dona, documentals, tallers de prevenció de violència de gènere, taules redones i un homenatge a les dones amb un concert de Sole Giménez, entre d'altres.

Des d'ací, un any més, vos anime a participar del nostre moment, del moment de fer un pas totes juntes per defensar l'erradicació de la violència masclista; la igualtat laboral real i combatre els assetjaments. Un proverbi africà diu que la lluna camina a poc a poc, però travessa el món. I nosaltres, amb el nostre coratge i valentia, ho aconseguirem.