A mi, la veritat, aquest estiu se'm quedarà registrat a la memòria per diferents motius. Ja estem a principis de setembre, i el dia 31 d'agost va ser el dia internacional de la solidaritat. Enguany, però, no hem pogut dur a terme la campanya d'acolliment temporal de xiquets sahrauís, les Vacances en Pau 2020.

La situació excepcional de pandèmia provocada pel coronavirus va provocar que (mentre al nostre país ens debatíem en el primer confinament per a molts de nosaltres) per protegir el fràgil sistema sanitari dels campaments de refugiats, que hi porten ja més de quaranta anys confinats. Calia evitar que el retorn dels xiquets als campaments representara un vector de difusió del virus.

Va ser una decisió encertada. És clar. En aquells dies del mes de març i abril, quan es va prendre, no sabíem com es desenvoluparien els esdeveniments, però calia ser previnguts. I, finalment, el tancament complet de les fronteres també hi va fer de mur de protecció.

Amb tot, el meu propòsit, ara i ací, no és el de parlar d'allà. Sinó d'ací i dels d'ací.

La campanya d'acolliment de xiquets sahrauís té un component de difusió molt important. És una iniciativa de caràcter solidari, i humanitari, que serveix, també, de vector de difusió de la situació que pateix el poble sahrauí, que, des de l'època de l'abandonament espanyol, en plena dictadura espanyola, fins a l'actualitat, està esperant que un govern espanyol decidisca de convocar un referèndum de descolonització. O, directament, decidisca acabar aquella descolonització, encara pendent del territori.

La presència dels xiquets sahrauís als nostres carrers és un record, moltes vegades incòmode, per a determinats polítics i responsables que voldrien que el tema fora completament oblidat. I que continuen vessant mentides sobre la qüestió, mentides interessades, i engreixades per dinars, per muntons de dinars.

A la primavera, quan es va fer pública la decisió de suspendre les Vacances en Pau 2020, alguns mitjans se'n van fer ressò. Al començament de l'estiu, quan vam recordar que els xiquets no havien vingut, cap mitjà no se'n va fer ressò. Serà que no interessa el tema? És clar que, aquest estiu les pàgines dels diaris es podien emplenar amb facilitat. Hi havia el tema de l'angoixant pandèmia que ens afecta. Cert! I el seu seguiment. Però també hi ha hagut espai per a d'altres notícies, és clar. Per als sahrauís, enguany, no. El nostre treball consisteix, també a continuar estirant de l'orella a periodistes, polítics i responsables dels diferents àmbits perquè el vel luctuós i sangonós del silenci no calle definitivament la veu dels sahrauís.

En aquest estiu han sigut moltes les veus que se'ns han acostat per interessar-se per la situació, i que ens han expressat el seu suport. Esperem trobar-nos en la preparació de les Vacances en Pau 2021.

Agraïm, públicament, tots aquells que, amb sinceritat, ens heu contactat.