H i ha persones que quan miren un arbre veuen una de les més perfectes expressions de de la capacitat creadora de la natura, veuen ombra on seure, tranquil·litat, escolten la suau remor de les fulles sacsejades pel vent, palpen la seua escorça vella i cansada i oloren les invisibles partícules que formen els seus perfums.

Hi ha també, però, qui, quan veu un arbre, veu fusta per a vendre. Trau la calculadora i la posa en marxa: valora quant li costarà tallar el tronc, dividir-lo, seccionar-lo, laminar-lo, premsar-lo i refà una i mil voltes els càlculs per a traure’n fins a l’últim euro a eixe arbre silenciós.

Quan mirem el nostre territori també podem fer-ho d’eixes dues maneres: una per a aconseguir espais habitables i amables que siguen escenaris cordials de les nostres vides o com a un recurs mercantilitzat, d’on traure rendiment immediat (per a alguns), però deixant uns carrers i uns barris on no faça goig trobar-se. Estos espais mercantilitzats acaben sent la matèria primera per a l’especulació, l’enriquiment ràpid d’uns pocs i una molesta busca dins l’ull durant anys per a la resta.

Gandia i la seua platja han tingut durant anys i anys estes dues visions contraposades. Les intervencions que el Govern del Serpis està desplegant a la platja de Gandia durant esta legislatura van en la línia d’ordenació del territori per afavorir eixos espais habitables i amables. La millora de la primera línia de platja i en alguns carrers del nucli antic, el bulevard que permetrà un accés còmode i segur a totes les zones, el PAI d’Equipaments, el depòsit de pluvials i les actuacions al seu exterior, l’entorn de l’església de sant Nicolau com a nexe entre le Grau i la Platja... més de 25 milions d’inversió destinats a millorar l’espai generant més oportunitats i aconseguint una platja on el tractament de l’espai públic s’afegisca als avantatges competitius que ja tenim (riquesa mediambiental, cultural, patrimonial...) existents respecte a altres destinacions turístiques.

En eixe sentit, des del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Gandia hem proposat una suspensió de llicències a l’àmbit del Nucli primitiu de la platja Nord de Gandia que ens permetrà redefinir el model urbanístic de la zona. Este model, naturalment, s’ha de configurar participativament entre totes aquelles persones que habiten la ciutat, generant els consensos més amplis possibles i amb total transparència.

La platja, la nostra, l’escenari de les nostres vides, és un lloc per a viure, per a gaudir de l’estiu i també de l’hivern, i també per a desestacionalitzar el nostre turisme i aprofitar els beneficis d’aquest espai més temps per tal d’aprofitar més les infraestructures i dotacions que tenim.

L’actual normativa en este àmbit propicia un increment d’habitatges i d’altures, en un espai on cada dia viu més gent tot l’any. Este creixement sense les dotacions necessàries ens pot dur a un model de creixement descontrolat com el de l’urbanisme especulador del franquisme dels 60 i 70.

I això no ens ho podem permetre; els esdeveniments viscuts en el marc de la pandèmia han posat de manifest, més que mai, la necessitat de mantindre els equilibris dotacionals i evitar els excessos de densitat d’habitatges en relació als espais lliures en les ciutats. Per això hem començat a treballar amb l’Urbanisme Post-Covid rejovenint i revitalitzant la primera platja, repensant nous espais lliures, per a vianants, itineraris paisatgístics... amb una aposta decidida per la ciutat 15, aquella en què pots fer les activitats bàsiques desplaçant-te en 15 minuts a peu o en bici.

Els beneficis d’este model per a la ciutat són ben coneguts, per a la salut, per a la sociabilitat, però també per a la seua sostenibilitat. De fet, l’habitabilitat dels espais urbans forma part del concepte de sostenibilitat; la ciutat habitable és l’altra cara de la ciutat sostenible, ja que comparteixen un objectiu principal plasmat en la Carta d’Alboorg: «Aconseguir el desenvolupament amb el menor consum de recursos i impacte ambiental per garantir el benestar dels humans i de la terra» 

Esta lluita contra l’especulació no és només una qüestió ideològica, atés que és un mandat Constitucional; l’art 47 de la CE (tan celebrada i venerada en altres ocasions), ens indica que «Els poders públics establiran normes per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització de terra d’acord amb l’interés general per impedir l’especulació», i la Platja de Gandia, en moltes ocasions, no ha sigut un bon exemple per impedir-la.

Però també som conscients que no s’hi pot parar tota activitat econòmica. Per això esta suspensió cautelar afecta exclusivament a les actuacions amb major transcendència urbanística, és a dir, obres noves, ampliacions i segregacions, però faculta la resta d’obres menors: rehabilitacions, reformes, reparacions, activitats, canvis de titularitat, comerços i restauració. De cap manera es paralitzarà l’activitat immobiliària, tan sols les intervencions de nova planta de major entitat, és a dir, només aquelles que poden hipotecar el model de ciutat.

El model urbanístic pel qual hem apostat es concreta en el fet que els nostres carrers i espais són per a gaudir-los junts, i no per a que es mercantilitzen només en benefici d’uns pocs. Perquè, al cap i a la fi, busquem que a l’espai urbà hi haja arbres, no que uns pocs els talen per a traure’n la fusta.