Regidor de Salut Pública de l’Ajuntament d’Oliva

Ara mateix tenim infinitat de canals on poder rebre i emetre informació. Aquesta premissa, a priori positiva, pot tindre una doble lectura quan aquelles persones que tenen cert altaveu cap a la societat l’utilitzen per promoure falsedats o expandir alarmisme.

En situacions com la que estem vivint és quan aquestes persones hem de ser responsables de les opinions que aboquem, ja que poden influir en el que pensen altres, i aprofitar una crisi sense precedents per a traure algun rèdit és d’una molt baixa moral.

Quan parlem que no hi ha precedents sobre el que hem viscut aquest 2020 significa que hem d’anar fins a principis del segle passat quan la grip del 18, que no espanyola, va acabar amb 50 milions de persones en un període de 2 anys; tot això en un moment en què el món no estava interconnectat com ho està a hores d’ara.

Es cert que els esdeveniments s’han desenvolupat de manera molt ràpida, conseqüència d’eixe món globalitzat que habitem: en desembre de 2019 Xina va anunciar els primers casos de SARS-CoV-2; tan sols tres mesos després, l’11 de març de 2020, l’OMS va catalogar la Covid-19 de pandèmia global, a partir d’ací tots vam ser partícips de l’avindre de la situació.

En un principi hi havia cert sentiment d’unitat, però en acabar les fases de desescalada i endinsar-nos a la nova normalitat sembla que aquella cohesió inicial va quedar en poc. Al mateix temps que les notícies sobre l’esperada vacuna apareixien, naixia un corrent negacionista que retrata aquests avanços científics com una mena d’engany.

Els processos que han tingut aquestes vacunes ha sigut exactament el mateix que el de qualsevol altra vacuna anterior. L’única diferència són les immenses quantitats de capital públic i privat que han tingut sobre la taula els investigadors de tot el món, això i tindre un únic i comú objectiu.

Les vacunes aprovades han estat testades als darrers mesos i la incidència d’efectes secundaris, més enllà d’un lleuger mal de cap, no ha superat mai el 0,6% dels casos. Per lo tant no devem qüestionar més aquesta vacuna, del que ho haguérem fet amb la vacuna contra el xarampió, la grip, o qualsevol altre tractament que ens indique el nostre metge de capçalera.

La vacunació serà el primer pas cap a la normalitat absoluta, però on coincideixen els experts és en què per a poder considerar que hem assolit la immunitat col·lectiva cal arribar a uns índexs de vacunació d’entre el 60 i el 70%. Per tant a més de tindre una vacuna, cal fer-ne ús.

Estem a punt de tancar l’any més atípic que molts recordarem mai i ho fem amb esperança, la que dipositem en els avanços científics. El passat 8 de desembre es va vacunar a la primera persona a Europa de covid-19, demà s’inicien les vacunacions al nostre país.

El meu desig per al pròxim any és que deixem treballar els professionals i arribat el moment no dubtem en seguir les seues pautes, hem parlat de responsabilitat individual i ara novament cal fer exercici d’aquesta per un benestar, el propi i el comú. Tenim davant un repte generacional i la història ens jutjarà pel nostre posicionament. La major satisfacció serà quan tot passe, que passarà, poder mirar enrere i veure que vam fer el correcte.