Al mes de gener, el de les minves de la mar i de les rebaixes, el succeirà el més curt, el de febrer, que es presenta com els personatges de ficció, d’aquells que passen desapercebuts, però que amaguen les seues intencions amb un posat modest i que en un moment de l’acció mostren el seu verdader caràcter. El febrer, tan poca cosa, sempre deixa un rastre ben poc agradós en el nostre clima mediterrani, com testimonien les gelades de gran impacte en l’agricultura. Per sort, al mig de tanta malvestat, sempre ens anuncia que l’hivern té els dies comptats quan arriba la festa de la Candelera o Candelària, el dia 2 de febrer, amb els refranys, dites o endevinalles que l’acompanyen, com un enigma fet de riure i plorar, és a dir, dels extrems de l’esperit humà, ben poc disposat a prendre partit.
L’origen de la festa no és altre que el compliment dels rituals jueus que acompanyaven el naixement del fill primogènit i la purificació de la mare. El primogènit havia de ser presentat en el Temple i rescatat del servici a Déu, en substitució del seu sacrifici, tal com va ser practicat en alguns pobles antics. La mare, durant quaranta dies, no podia anar al santuari i havia de purificar-se fent una ofrena de dos colomins o dos tórtores, en el cas de ser pobra. Maria, la mare de Jesús, va oferir dos colomins.
La tradició cristiana de l’Orient va donar més importància a la presentació en el Temple, mentre que a l’Occident se’n donà més a la purificació de Maria. A Roma les principals festes de la Mare de Déu eren precedides per processons nocturnes entre algunes de les basíliques, de tal manera que l’ús de les candeles era necessari per a poder caminar sense perill. Molt de temps després, en alguns monestirs, s’hi inicià el costum de beneir-les. Tots estos elements s’han ajuntat en una sola celebració amb la denominació de la Presentació del Senyor, tal com narra l’evangelista Lluc, amb el reforç profètic de l’ancià Simeó que va reconéixer a Jesús com la llum del món. La llum serà associada a la doble festa de la presentació i la purificació, amb la benedicció de les candeles, en alguns llocs unides a la preservació de les tempestes, com una pràctica devocional o costumista.
En molts pobles de la Mediterrània la festa, que marca la meitat de l’hivern, faria el paper d’un bon auguri o desig de la fi dels freds i les foscors, com un conjur del febrer que igual mostra un sol esplèndid i un oratge benigne, i tot seguit transformar-lo en un fred extrem procedent de latituds àrtiques, amb resultats dramàtics, per exemple, per als ametlers, l’arbre que simbolitza l’excés de confiança, la ingènua credulitat que l’hivern ja ha perdut les seues urpes.
La saviesa popular, que en altres ocasions encerta els seus pronòstics, en el cas de la predicció de l’oratge en l’estrena del febrer, s’ha mostrat sempre dubtosa, de tal manera que s’hi fa difícil, davant de tantes variants, arribar a saber quina és la idea originària de la coneguda cantilena que anuncia els canvis del temps climàtic:
Si la Candelera riu, l’hivern és viu; si la Candelera plora, l’hivern és fora; si no plora, ni dins ni fora.
Encara que els imperatius de la rima poden fer estranyes associacions, és ben interessant analitzar les seues variants, que constituixen un autèntic tractat psicològic sobre els caràcters humans, sense el subtil refinament de l’obra de La Bruyère, però amb caracteritzacions ben definides. Així l’optimista dirà que «tant si plora, com si riu, ja ve l’estiu», mentre el pessimista creurà que «si la Candelera riu, l’hivern és viu i no voràs oronelles fins a l’abril». D’altres, com els seguidors de Hamlet, manifestaran els seus dubtes: «Si la Candelera plora, l’hivern és fora, i si riu, torna-te’n al niu», mentre el cínic sentenciarà: «Si la Candelera riu, ni hivern ni estiu». El realista constatarà el que és evident cronològicament: «tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l’hivern encara ha de passar». Al cap i a la fi, tots preferirem al profeta, encara que siga aigualit, que ens anunciarà que «si la Candelera plora, el fred ja és fora, plourà o no plourà, l’hivern s’acabarà». Les bones notícies sempre agraden.
