Carlos V. Fuster Montagud és un saforenc nascut a Oliva i resident a Gandia, que acaba de publicar un nou llibre, Panses a l’ombria del Benicadell-Riuraus i Sequers a la Vall dAlbaida, mitjançant l’editorial Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.
L’obra es basa en l’elaboració de la pansa escaldada en terres valencianes testimoniada des de l’època romana. Es tracta d’un peculiar sistema de transformació del raïm en pansa que no ha variat gens al llarg dels segles; es va mantindre en l’època islàmica i al llarg del segle XIX es va convertir en la principal font d’ingressos dels pobles de la franja oriental de la Vall d’Albaida.
El llibre en qüestió, amb pròleg d’Antoni Ferrando, documenta la petjada que aquesta activitat agrícola ha deixat en els paisatges d’aquesta comarca: els riuraus, unes construccions singulars del territori valencià, des de l’Horta Nord a la Marina Baixa. A la Vall d’Albaida encara se’n conserven un centenar, mostra d’una arquitectura genuïna i senzilla, amb materials dels voltants i construïda pels mateixos llauradors.
Però, més enllà de l’arquitectura, a l’entorn de la pansa hi ha tot un món amb una terminologia pròpia, el qual inclou tant l’economia com els paisatges agraris d’una època, els aspectes gastronòmics, els etnogràfics, les relacions socials i els moviments migratoris.
Al capdavall, aquest treball de recerca fa visible un món quasi oblidat que va tindre un paper cabdal en la història contemporània de la Vall d’Albaida, a fi de recuperar-ne les fites més representatives i acostar-les a la sensibilitat social de hui dia.
Fuster, de 43 anys, es professor de secundària al Col·legi el Rebollet d’Oliva i Llicenciat-Tutor d’Història a la UNED de Gandia. Tècnic en Patrimoni, fa més de 15 anys que es dedica a la investigació del món de la pansa i els riuraus en la Safor i la Vall d’Albaida.
El llibre, segons explica l’autor, és resultat d’un beca d’investigació de l’IEVA (Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida. IX Premi) i la seua recerca d’investigació sobre el món de la pansa i els riuraus.
Fuster va cursar estudis del Màster de Gestió de Patrimoni Cultural a la Universitat d’Alacant així com de treball etnogràfic al Museu d’Etnologia de València.
Ha publicat articles i llibres, entre altres: Els riuraus. L’elaboració de la pansa (2015); L’escaldà de raïm moscatell, una activitat mil·lenària (2017), La pansa i els riuraus a la Marina Alta (2019), L’arquitectura de la pansa (2017) i el documental Temps de pansa, la memòria del riurau (2014) on es donava veu als pansers i les panseres de la Vall d’Albaida.
En l’àmbit de divulgació sobre el món de la pansa, ha participat en congressos, ha organitzat exposicions, tallers didàctics, així com en la constitució de Riuraus al Vernissa, el col·lectiu artífex de la recuperació d’aquest treball esdevingut en tradició a la Safor i la Vall d’Albaida.
Ara està preparant un article per la Revista de la Safor que edita el CEIC Alfons el Vell i el seu projecte seria poder publicar algun dia un llibre similar al que s’ha fet sobre la Vall d’Albaida però centrat amb la Safor.
