Els aniversaris sempre són motiu, ni que siga per uns moments, de reflexió sobre la pròpia existència. Una mena d’exclamació interior que ens interpel·la sobtadament sobre com hem arribat fins ací. La vida, sempre tan apassionant i tan cruel alhora, no ens proporciona cap manual per a respondre preguntes, si de cas ens facilita ferramentes que haurem de fer servir, més o menys destrament, segons cadascú, per resoldre els enigmes que ens planteja incessantment. Som el que hem anat construint al llarg dels anys i en arribar a eixe punt exacte, a eixa data assenyalada en que alguna cosa va començar, el temps ens planta cara, inexorable, per recordar-nos qui mana en este joc i ens obliga a posar en la balança el que anem perdent amb els anys en un plat i en l’altre allò que ens ha oferit tot el temps viscut. Com deia Gil de Biedma, el pas dels anys no són les dimensions del teatre sinó l’únic argument de l’obra i això també ens afecta com a ciutadans, constructors de la urbs, l’espai que ens hem creat per a viure en societat.
Tinc entre les mans el llibre que acaba d’editar l’Ajuntament de Gandia amb motiu del 20 aniversari de la Casa de la Marquesa, un projecte que he tingut l’oportunitat de fer realitat gràcies al bon vent i a les bones companyies que he trobat, després de 20 anys, en el Departament de Cultura, i per descomptat a les col·laboracions d’experts i protagonistes que aporten Informació i reflexió sobre la vida de la ciutat des del segle XIX al XXI. La publicació aprofita l’efemèride i converteix la Casa de Cultura en el símbol del que va significar la transformació de la Gandia moderna, amb llums i ombres, en el trànsit del segle XIX al segle XX i, cent anys després, també del trascendental paper social i sobretot cultural que suposà obrir les portes d’una mansió privada en el centre de la població a tota la ciutadania.
Calia fer la vista arrere per conéixer com i per què la Casa de la Marquesa es va alçar a finals del segle XIX, quan la ciutat trencava la seua closca medieval amb un projecte d’eixample cap al sud tot comunicant la Ciutat Vella i el barri del Raval a través d’un Passeig. També iniciava un trajecte cap a la modernitat amb dues iniciatives empresarials estratègiques: la línia de ferrocarril Alcoi-Gandia, que comunicava la costa i l’interior, i el port, que ens obria les portes d’Europa a l’exportació del nostres cítrics. Simultàniament a estes noves infraestructures es va produir un fet que va transformar els hàbits de la població: les classes populars comencen a incorporar-se a la vida social i cultural. És el moment en què les festes abandonen velles tradicions rurals i adopten noves formes de diversió a la manera del cap i casal. Es creen els primers clubs esportius, es posa de moda el cinematògraf, s’organitzen balls amb orquestres que interpreten nous ritmes forans, proliferen les representacions teatrals, la sarsuela viu el seu moment d’esplendor al Teatre Serrano i es planten les primeres falles.
Al llarg de tot el treball tenen un paper destacat la noble família Vallier-Trenor, els moments clau de la seua biografia: quan decideixen construir, habitar i, al final de la seua vida, fer donació del seu palau a la ciutat. Gràcies a l’àlbum fotogràfic familiar, s’han pogut «reconstruir» moments de la vida d’esta singular nissaga d’origen francés i també d’algunes de les dependències de la casa i del seu magnífic jardí, des dels moments d’esplendor a principis del segle XX fins a 1980 quan la casa, ja pràcticament deshabitada, es va cedir a la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia.
I per poder desxifrar com hem arribat fins ací, el llibre ens recorda quin va ser el moviment ciutadà «Volem una Casa de Cultura», que durant la transició democràtica amb accions lúdiques reivindicava espais on poder desenvolupar tot el potencial creatiu local i universal en llibertat i per a tothom. Finalment, imatges i textos dels protagonistes rememoren com a les acaballes del segle XX arriba el moment en què un decidit impuls, encapçalat per l’alcaldessa Pepa Frau i la regidora de cultura Àngels Moreno, va fer possible que la generositat de les marqueses, la gestió de Bancaixa i la voluntat política de l’Ajuntament, obrira les portes aquell deteriorat edifici a la cultura i a la participació en la que sens dubte ha sigut la decisió estratègica més important que s’ha pres en matèria cultural en Gandia.
A partir d’aquell 19 de maig de l’any 2000 tots ens vam convertir en els protagonistes dels primers 20 anys de la Casa de la Marquesa. Una transformació que el llibre que acaba de vore la llum ens ajuda a comprendre i a celebrar com cal. Bon aniversari Marquesa!
