10 de septiembre de 2013
10.09.2013

El bisbe Leonidas Proaño

09.09.2013 | 20:50

Fill d'una família pobra, Leonidas Proaño, l'anomenat «bisbe dels indígenes», va ser un pastor que sabia escoltar i animar, i que així va afavorir una Església indígena, donant la mà als humiliats, per tal que pogueren alçar-se.
Nascut el 29 de gener de 1910 a San Antonio de Ibarra, a l'Equador, Leonidas Proaño va saber des de menut com eren els pobres i què era la pobresa i la fam.
Va ser ordenat prevere el 4 de juny de 1936 i el 26 de maig de 1954 va ser consagrat bisbe de Bolívar, on va palpar de seguida els problemes que patien els indígenes. El 1956, en vore que la diòcesi era propietària d'unes grans extensions de terra, donà als indígenes, una gran part de les terres de l'Església.
Home d'una gran sensibilitat per la justícia, el bisbe Proaño deia: «Tot el que he viscut, no ho he tret de les aules universitàries, sinó del poble, perquè la meua universitat ha estat el poble. I els meus millors mestres han estat els indígenes de l'Equador i de l'Amèrica Llatina».
El bisbe Proaño, tal i com ens recomana el papa Francesc, va ser un pastor pròxim a la gent. Un home bo que observà els costums dels indígenes, sense condemnar les seues creences, defensant sempre els seus drets. Així va descobrir la llavor de l'Evangeli en la forma de vida d'aquest poble, una forma de vida que ell proposà com a alternativa a la societat capitalista, individualista i conflictiva.
El seu recolzament a la causa dels indígenes li va portar problemes. El bisbe Proaño deia: «M'han dit que sóc un bisbe 'roig'. Jo em considere cristià i no tinc por a les calúmnies, les amenaces i la mort». I afegia encara: «Si treballar per la pau, la justícia i els drets dels més pobres és ser 'roig', tant de bo ens tornarem tots colorados».
El bisbe Proaño, que inicià la formació de les Comunitats Cristianes de Base, va fer realitat l'anunci de la Bona Nova als pobres, i a aquesta missió va consagrar tota la seua vida: «Déu m'ha elegit», deia el bisbe Leonidas, «per contribuir a l'alliberament del poble indígena, des de la meu lloc de sacerdot i de bisbe».
Per al bisbe Proaño, el seu servei al Poble de Déu era «buscar la veritat, perquè brille per damunt de tot. La veritat es diu amb la paraula. Res d'enganys».
Profeta de la justícia i de la llibertat, el bisbe Proaño deia també a una intervenció: «Sóc un home intransigent quan es tracta de defendre els valors transcendentals. El que més he agraït als meus pares, és la seua educació en la llibertat i per a la llibertat».
El bisbe Proaño, que desitjava una societat nova i una Església viva des de la realitat Llatinoamericana, va donar veu als silenciats de la història (després de 500 anys de conquesta i de submissió) per tal de recobrar la dignitat del pobres, amb una consciència nova.
Proaño va morir el 31 d'agost de 1963, ara fa 25 anys, i va ser bisbe durant 31 anys, ja que li va ser acceptada la seua renúncia immediatament!
Proaño va ser per als llauradors de Bolívar, un exemple de compromís per la justícia i per la llibertat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook