La paraula del dia

Veto

Josep Lacreu 2019-05-20 El substantiu «veto» (que també presenta la variant «vet») prové directament de la primera persona del present d'indicatiu del verb llatí «vetare», que significava 'impedir, prohibir'. En l'antiga república romana el «veto» era una potestat que tenien els tribuns de la plebs (una figura que pot

Cosmos

Josep Lacreu 2019-05-17 La paraula «cosmos» prové de la forma homònima llatina, i esta del grec «kósmos», que significava 'orde'. La sublimació de l'orde es projectava sobre l'univers, a on els cossos celests, cada un amb una força gravitacional i una

Morro

Josep Lacreu 2019-05-16 La paraula «morro» té un origen incert. Però, en qualsevol cas, el seu ús és antiquíssim. Ja n'hi ha testimonis en el segle XII. Es tracta d'un vocable compartit amb el castellà, el portugués i també amb diversos parlars francesos

Màdel

Josep Lacreu 2019-05-15 La paraula «màdel» és de gestació autòctona. O quasi. Sorgix de la combinació de la paraula «mà» (com a reducció de l'expressió «pilota a mà») i de l'anglicisme «pàdel», que

Succedani

Josep Lacreu 2019-05-14 La paraula «succedani» és un cultisme de gestació relativament recent. En valencià començà a usar-se en el primer terç del segle XX. En castellà tampoc feia molt més temps que havia començat a utilitzar-se: la Real Academia

Javalí

Josep Lacreu 2019-05-13 El «javalí» és un animal mamífer de la família dels suids (que inclou, a més dels javalins, els porcs i els pecaris). Hi ha diverses races de javalí distribuïdes per tot el món; en les nostres terres habita la subespècie

Morera

Josep Lacreu 2019-05-10 La «morera» és un arbre de tronc recte, no molt gruixut, amb una copa oberta molt ramificada, que pot arribar fins als sis metres alçària. Les fulles, caduques, de color verd clar, presenten un limbe ovat, de vores dentades, i servixen d'aliment als cucs de seda.

Paradís fiscal

Josep Lacreu 2019-05-09 A vegades certes expressions són el resultat de curioses casualitats. La paraula «paradís», com explicàvem ahir, és un lloc, real o figurat, que s'associa a un estat —amb minúscula— que reporta una extrema felicitat a aquells que tenen la

Paradís

Josep Lacreu 2019-05-08 La paraula «paradís» prové del llatí «paradisus», i este del grec «parádeisos», que al seu torn l'havia pres de «pairidaeza», mot compost d'una llengua d'origen irànic, format amb el prefix «pairi-», que,

Hisenda

Josep Lacreu 2019-05-07 La paraula «hisenda» és una adaptació del castellà «hacienda», documentada en el segle XVII, que procedia al seu torn del llatí «facienda», forma de plural neutre del participi de futur passiu de «fac?re», 'fer', i que

Pòquer

Josep Lacreu 2019-05-06 El «pòquer» és un joc de cartes, d'origen nord-americà, que es juga amb la baralla francesa (encara que també es pot jugar amb daus), a on els jugadors, amb totes o part de les seues cartes ocultes, fan apostes sobre un envit inicial. Cada jugador ha

Fatxa

Josep Lacreu 2019-05-03 La paraula «fatxa» s'usa actualment amb sentits molt diferents. D'una banda, en referència a l'aspecte extern d'una persona, sobretot quan es vol ressaltar una impressió negativa. Josep Pascual Tirado, en la novel·la «Tombatossals», feia servir esta veu

Botànic

Josep Lacreu 2019-05-02 L'adjectiu «botànic» prové del llatí medieval «botanicus», i este del grec «botanikós», derivat de «botán?», que significa 'herba', combinat amb el sufix «-ikos», que ha donat lloc al nostre sufix

Vot

Josep Lacreu 2019-04-19 La paraula «vot» prové del llatí «votum», amb què es feia referència a una 'promesa feta als déus'. I amb este significat es mantingué en les primeres manifestacions escrites en valencià: «per lo vot que havia fet de

Senat

2019-04-17 La paraula «senat» prové del llatí «senatus», formada a partir de l'arrel del vocable «senex», que significa 'vell' (present també en paraules com «senil» o «sénior»), i el sufix «-atus», que ha donat lloc al nostre «-at», usat per a formar vocables que designen un conjunt d'elements de

Roaming

2017-07-07 L'anglicisme «roaming», pronunciat aproximadament [ráumin], deriva del verb «roam», que significa 'rondar, vagar, anar d'un lloc a un altre sense un propòsit definit'. I d'este significat originari es creà el substantiu «roaming», que modernament ha passat a utilitzar-se en pràcticament totes les

Drac

2017-02-10 Els dracs apareixen recurrentment en la tradició de moltes cultures. Normalment es representen com una serp corpulenta amb potes i un parell d'ales. La tradició els atribuïx, a més, la capacitat de llançar foc per la boca i un alé tan fètid que els permetia podrir els aliments amb una simple

Batall

2017-02-09 El «batall» és una peça metàl·lica, generalment en forma de porra, suspesa en l'interior de la campana, i amb la qual se la colpeja per a fer-la sonar. Prové del llatí «battuaculum», derivat de «battuere», que significava 'batre'. I és que, efectivament, un «batall» era un objecte per a batre. Ja

Nepotisme

2017-02-08 La paraula «nepotisme» és un préstec de l'italià «nepotismo». La forma original italiana deriva de «nepote», emparentada amb el nostre «nebot». La raó d'esta creació lèxica prové d'una pràctica, habitual en l'Edat Mitjana, d'alguns papes i bisbes catòlics de criar els seus fills naturals com si

Trompellot

2017-01-25 La paraula «trompellot» antigament s'usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives. En algunes comarques, també s'ha utilitzat la paraula «trompellot» per a designar una

Arna

2017-01-24 La paraula «arna» designa un conjunt d'insectes d'hàbits nocturns, que en l'estat adult adopten la forma de palometes, amb les ales de color cendrós i taques negres, el cap groguenc i les antenes quasi verticals. La larva, d'uns dos mil·límetres de llarg, s'alimenta de teixits orgànics, i fa una

Volva

2017-01-19 Hi ha paraules que ens vénen de lluny; de tan lluny, que reconstruir el seu trajecte vital sovint és aventurat. Dit, per tant, amb totes les cauteles, sembla que la paraula "volva" té un origen preromànic; probablement procedix del gàl·lic "ulva", que significava 'polsim'. D'eixe significat

Gelat

2017-01-17 L'adjectiu «gelat» s'ha format a partir del participi del verb «gelar», fent referència a un líquid que s'ha solidificat per l'acció del fred (i així parlem, per exemple, d'«aigua gelada» o d'«oli gelat»). Però, sense arribar a l'estat sòlid característic del gel, metafòricament també s'usa

Pit-roig

2017-01-16 El «pit-roig», anomenat «Erithacus rubecula» en la taxonomia científica, és un pardalet d'uns catorze centímetres de llarg. El cap està unit al cos sense coll. Té un bec fi, com totes les aus que s'alimenten d'insectes. Per la part de damunt està recobert de plomes de color gris amb tonalitats

Càrtel

2017-01-13 Un «càrtel» és un tipus d'acord, generalment implícit, sense formalització jurídica, d'empreses del mateix sector que té com a objectiu limitar o disminuir la competència entre elles, siga distribuint-se el mercat territorialment, determinant el nivell de producció o fixant un preu de venda, amb