Aquesta delegació és la de Benestar Animal, que encapçala la regidora de Compromís Glòria Tello. És esperançadora perquè per primera vegada en la nostra història estarà representada una sensibilitat animalista dins del Govern. Que t´agraden els animals va més enllà de tindre un gos o de comprar-los un hàmster als fills. La defensa dels seus drets implicarà un canvi de conscienciació en la ciutadania -treball que no s´esgota en una legislatura ni en dues- perquè s´ha de modificar la idea sobre què són, de quina forma senten i com hem de tractar-los. És clar que una metamorfosi completa implicarà noves conductes, i el que abans semblava normal, ens resultarà esborronador en poc de temps. En el camí, haurem guanyat sensibilitat i perdut brutalitat. La defensa dels animals no és a soles el que pensava l´anciana de l´anècdota que conta el filòsof Peter Singer a l´inici d´Alliberament animal («He sentit que a vostès els agraden els animals, quins en tenen?»), sinó una mutació del paper que hem de complir els humans sobre el planeta. Com ens han transmès algunes cultures indígenes d´Amèrica, la divinitat ens donà la intel·ligència perquè tinguérem cura dels nostres germans menors. No devem menystindre aqueixa tasca.Cal no oblidar tampoc que hi ha molts activistes amenaçats, ferits, empresonats, perseguits „i fins i tot condemnats als Estats Units per «terrorisme»„ per defensar de forma activa la natura i, és clar, els animals. Vides com les de Rod Coronado, Keith Mann o Jeff Luers resulten corprenedores pel seu compromís i pel que han estat disposats a pagar arran de les seues accions. Que la lluita animalista estiga present al si d´una institució com l´Ajuntament de València significa que determinades coses no necessitaran del voluntarisme d´una colla de persones sensibilitzades, sinó que es faran de iure per evitar patiments als animals, i mitjançant mesures positives operar la transformació desitjada. Després dels guanys aconseguits en diverses lluites col·lectives per una Europa més justa, la defensa dels animals és una trinxera més contra un sistema exhaurit, i contra aquells que veuen en un gat una joguina, o en un ocell un tret. Un Govern municipal no té la força d´un Estat, però pot canviar coses: educant els xiquets amb textos que els creen la necessitat de no maltractar els animals, comprovant les condicions en què viuen els animals dels quals s´alimenta la majoria de la població, prioritzant els permisos a companyies artístiques que no porten cap animal per als seus espectacles, deixant en mans de biòlegs especialitzats la cura dels zoològics mentre existisquen El benestar animal, al cap i a la fi, no serà només el benestar físic dels nostres germans menors, sinó també el psicològic nostre de saber que podem menar la nostra existència sense haver de fer patir aquells que no poden defensar-se.
