Al maig de 2015 tot va canviar al Cabanyal. Les condicions que van originar i van erigir la Plataforma Salvem el Cabanyal com avantguarda de la resistència ara són unes altres. També són uns altres els problemes i els agents socials que actuen en el barri.
Si abans teníem l'omnipresent Plataforma al costat de les associacions de veïns i, en els últims anys, de les organitzacions de comerciants, ara hem passat a comptar més de quinze col·lectius actius en el barri, tots treballant pel millor futur possible per als seus habitants.
L'ambient de treball s'ha omplit de veus diferents i d'actors nous que aspiren a fer-se valdre amb els mateixos drets i obligacions que els protagonistes de la lluita dels últims 17 anys. La diversitat s'ha instal·lat al Cabanyal, benvinguda siga!
Aquestos canvis estan contribuint al fet que, des dels diferents col·lectius, hi haja una riquesa d'aportacions que fa qus'aborden aspectes més complexos.
El panorama es complica, cosa que no pocs lamentaran, però ningú no pot negar que és una bona ocasió per a ajustar els nostres criteris de justícia i de representació. Ha sorgit un nou espai d'actors i assumptes que hem de posar en valor entre tots, agents socials i representants de la política institucional.
Nous escenaris que han de servir, amb la mobilització de tota la societat, per aconseguir un barri cohesionat, multicultural, amb respecte mutu. Aquesta transformació del panorama del Cabanyal ha de ser entesa recorrent a la idea de reconeixement mutu. De fet, molts dels eixos d'opressió en la vida real són compartits per diferents col·lectius.
Sol ocórrer que els que van ser exclosos social i urbanísticament durant els anys de la resistència comparteixen problemes amb els grups socials utilitzats com a instruments de desestabilització individual, social, patrimonial i urbanística.
El que passa és que moltes vegades aquestos problemes no són reconeguts com a comuns per trobar-se en posicions socioculturals contraposades.
Al Cabanyal no hi ha zones purament patrimonials ni espais exclusivament socials, qualsevol problema és simultàniament patrimonial, cultural i social. A més a més, no sempre els problemes tenen les mateixes proporcions i, per tant, s'ha d'actuar amb molt de diàleg i voluntat de respecte mutu.
Per tal d'aconseguir un punt d'inflexió que supere les contradiccions actuals entre les organitzacions que actuen en el barri és imprescindible que s'arribe a un acord de respecte mutu entre els diferents grups socials que l'habiten.
Cal començar per la recuperació de l'espai públic que algun grup s'ha apropiat excloent els altres i cal afegir un respecte absolut a les normes bàsiques de convivència de la societat en general. En definitiva, es tracta d'acceptar i complir el que podríem denominar «contracte Social de Convivència», a partir del qual es comence a treballar per la recuperació global amb la participació de tot el veïnat i de l'Administració Pública, la qual ha de vetlar pel compliment del compromís reflectit en el contracte social.
No és la millor opció aquella que obliga a una part de la ciutadania a reclamar la intervenció policial per a poder exercir el dret al descans, a l'ús de l'espai públic o, fins i tot, al del propi habitatge amb unes condicions mínimes de dignitat, mentre altres veïns es presenten com a víctimes per causa d'actuacions administratives encaminades a fer complir les normes aplicades amb caràcter general en tota la ciutat de València.
El barri del Cabanyal no és un punt i a part, simplement ha de ser un barri més d'aquesta ciutat, amb els seus drets i les seues obligacions.
