Molt s’ha parlat últimament del PAI de Benimaclet, un Programa d’Actuació Integrada activat ara fa 30 anys però que mai no s’ha acabat de desenvolupar. L’abandonament dels terrenys durant aquest període de temps ha propiciat l’aparició d’iniciatives d’allò més interessants, com els horts urbans impulsats per l’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet. Lamentablement, però, aquest projecte és un oasi enmig d’un entorn de gran extensió força desolador.

Fa un parell d’anys, la immobiliària Metrovacesa va aconseguir el suport necessari de la majoria dels propietaris d’eixe espai urbanitzable per tal de liderar un nou projecte. Ara bé, la proposta plantejada, tot i incorporar parcialment els resultats del procés participatiu tutelat per l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de València per a millorar aquesta actuació, sembla no haver terminat d’acontentar a moltes persones. Ni tan sols al consistori. De fet, el passat dilluns la vicealcaldessa i regidora de renovació urbana, Sandra Gómez, va anunciar la inadmissió de la darrera proposta presentada per Metrovacesa.

La decisió respon a la preocupació transmesa per col·lectius com l’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet, la qual havia plantejat la necessitat de reduir l’edificació inicialment prevista per la promotora. Pel que fa a mi, crec que es tracta d’una decisió encertada. El PAI ens haurà de permetre, al capdavall, comptar amb noves dotacions que descongestionen els actuals serveis públics del barri, en la línia d’allò que porta anys reivindicant el veïnat. Perquè, sí, ens fan falta més aules d’infantil i de primària, nous equipaments esportius, centres culturals, més llocs d’esplai, etc. Però cal que qualsevol actuació es realitze pensant en la idiosincràsia de Benimaclet i incorporant elements irrenunciables com són els objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030.

En eixa línia es va expressar el dilluns Sandra Gómez, defensant més i millors serveis públics per al barri, així com la necessitat de comptar amb amples espais de transició cap a l’horta i grans zones verdes que permetran continuar fomentant les relacions veïnals, juntament amb la creació d’un centre cívic i un centre cultural. Tanmateix, va exigir la reducció de l’alçària dels edificis i de les zones privatives, reclamant una disminució del total del nombre d’habitatges i un augment tant dels immobles públics i dotacionals com de l’edificabilitat terciària per tal de fomentar el desenvolupament econòmic i les noves oportunitats laborals.

En definitiva, l’aposta de la regidoria d’urbanisme és clara: cal reconsiderar la proposta i seguir treballant per a poder comptar amb la millor de les possibles, demostrant a la ciutadania que, des del diàleg i la sensatesa, es pot fer de Benimaclet un ecobarri que millore la vida de les nostres veïnes i veïns, tal com s’està fent a molts altres punts de la nostra ciutat.