Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 28
    Marzo
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCXXII)

    Si no hi ha veritats absolutes, tampoc hi ha mentides absolutes (o sí?).

    Veient els “acompanyants” d’alguns del aspirants a la secretaria del general del PSOE, recorde allò que la política fa estranys companys de llit.

    En tot cas, em sap greu l’etiqueta de subaltern (o de convidat de pedra) que a Patxi Lopez se li està atorgant, possiblement pel morbo que implica l’enfrontament entre Susana Diaz i Pedro Sánchez, és a dir, entre una “presumpta botxina” i la seua víctima.

    Si jo fora Susana Díaz m’ho haguera pensat millor. Fora d’Andalusia té, crec, poc predicament entre gran part de la militància, per tant, existeix la possibilitat de ser derrotada (fins a la cua tot és bou). Circumstància aquesta que, de rebot, li podria perjudicar greument la seua situació política a Andalusia. Encara que crec que juga sobre segur al estar el vot de la militància que no la accepta dividit entre Pedro Sánchez i Patxi López. Temps al temps!

    No hi ha ningú que gaudeixi de privilegis i renuncií voluntàriament (i gratuïtament) a ells. És el cas de l'església catòlica, apostòlica i romana que gaudeix, des de fa segles, d'uns privilegis de tot tipus (polítics, econòmics, socials, etc.) extraordinaris. En aquest sentit, ares de hui, per difondre el seu missatge té mitjans de comunicació audiovisuals, revistes, periòdics, tota una organització educativa, una església en cada poble i una (o més d'una) catedral en les ciutats més importants, immensos recursos econòmics (alguns d'ells escapen al fisc), no paga tributs, l'estat li manté el seu clero i, així, fins a una rastra que em cansa repetir-ho.

    Doncs bé, encara no té prou i utilitza els mitjans de comunicació públics (que en teoria devien complir amb la CE, sent i defenent la laïcitat) per difondre regularment algunes de les seues cerimònies religioses. I ho justifica dient que hi ha persones que ho necessiten perquè per les seus circumstàncies personals no poden acudir físicament a aquestes cerimònies. Evidentment, és una mentida, no el que no hi haja persones en aquestes situació, sinó que no hi haja altres mitjans per aplegar aquestes persones. Simplement han de sintonitzar, per exemple, alguns dels canals de comunicació audiovisuals que són propietat de l'església.

    Però com he dit, cap privilegiat, i l'església catòlica ho és de manera desmesurada, renuncia voluntàriament als seus privilegis. Per tant, correspon a l'estat acabar amb ells. Espere algun dia que algun govern democràtic acabe amb aquests (malgrat que no sé si ho veure donat el gran poder que té).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook