Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 29
    Septiembre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CXCIV)

    Hi ha algunes activitats professionals que necessiten més de la mentida, que altres, per poder ser practicades amb èxit.

    La política és ètica i estètica (Kundera). Pareix que alguns ho han oblidat (o no creuen en aquesta valoració).

    Parlar (opinar) de la crisi del PSOE des de la distància és complicat (i perillós en el sentit de no encertar). Però, més perillós, irresponsable i lamentable és el que estan fent els seus dirigents. Almenys podrien ser (tots) respectuosos (difícil) amb la militància i no posar-la com excusa (o referent) de les tropelies que estan portant-se a cap. És una lluita entre uns pocs pel control de l'organització (com sempre), ja que darrere no hi ha una verdadera causa ideològica. Ja ens agradaria que dins del PSOE hi haguera un verdader debat sobre les polítiques neoliberals que s’estan aplicant?

    En tot cas, en política el principi de "resistir" encara que "caiguen pedres de canto" no és aconsellable, els errors i els fracassos es deuen "saldar" amb dimissions i els problemes orgànics resoldre amb democràcia.

    Igualment, el “mutis pel foro” devia ser la regla de comportament d'aquells dirigents que han "passat a millor vida". Però, aquests tenen dos comportaments típics. Per una banda, necessiten les "crisis", ja que políticament viuen d'elles i, per tant, les alimenten contínuament. Per altra banda, a aquests és posar-los un micro davant i no poden resistir-se a la temptació de "verborrear"! És com allò que en neurologia es coneix com "reflexos condicionats" de Pavlov. No ho poden resistir!

    En tot cas, no devíem perdre la perspectiva i pensar que el PP segueix sent incapaç, a pesar d'haver guanyat dues vegades les eleccions, de formar govern per la seua incapacitat d'aplegar acords. Que el PSOE que isca, el que siga, va seguir instal•lat en el "no" i que, per tant, unes terceres eleccions (jo creia que no anava a ocórrer) cada dia estan més properes i seran les esquerres les úniques perjudicades. Temps al temps!

    Per últim, destacar com EL PAIS, lamentablement, s’ha posicionat de forma descarada i “torticera” durant tot aquest temps d’assetjament a Pedro Sánchez, al costat dels poders fàctics del PSOE que han estat defensant (inclòs en mitjans de comunicació tan dreters i perillosos per la salut mental con TV13) que el PSOE no deuria pactar amb PODEMOS i facilitar, mitjançant l’abstenció, un govern del PP. Ha jugat a ser el “Pedrojota” dels seus millors temps. Com deia, lamentable!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook