Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 17
    Octubre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional
    Valencia

    El Punxò (CXCVII)

    "El poeta és un mentider que sempre diu la veritat" Jean Cocteau (1889 – 1963)

    "En realitat, el fet que ha fet el BCE de demanar un augment dels salaris és una resposta directa a la por que els moviments de protesta (als dos costats de l'espectre polític) es vagin expandint per tot el territori europeu. Una vegada més, apareix clar la dita que darrere de tot canvi de política econòmica, monetària i/o financera, hi ha canvis i pressions polítiques. Són les variables polítiques les que determinen els fenòmens econòmics, i no a l'inrevés. Així de clar" Vicenç Navarro.

    He vist completa la declaració de Alfonso Correa i la meua conclusió és que en tot moment controlà la situació "jugant" amb el Ministeri Fiscal, igual que un "til·ler" juga amb el seu "públic" i a la vista de tothom estafen amb una boleta i tres potets. A un engatifador com aquest que ha "torejat" en "places" molt complicades i amb verdaders "miures", l'interrogatori sols li ho podria fer algú de la seua "categoria professional". El contrari es perdre el temps i més, quan té assumit, és el meu parer, que ja està condemnat. És el "mort" al que tots els atracadors detinguts acusen del delicte de major grau comès en l'atracament.

    El PSOE hauria de assumir els seus errors votant NO a la investidura de Mariano Rajoy, anar a unes noves eleccions i que foren els ciutadans els que assumiren la responsabilitat de posar a aquest Partit al govern, perquè si hi ha, de moment, una circumstància clara és que l'esquerra pareix impossible que aplegue a cap acord.

    Un any més, el meu admirat escriptor americà Philip Roth, es queda sense el Premi Nobel.

    Per últim, em pregunte si com a societat podem estar entrant en un perillós "col·lapse moral" paregut al viscut a la dècada dels anys trenta, on producte del fracàs del lliurecanvisme (simplificant, una economia regida per mercats lliures i sense control) tingué, entre altres i negatives conseqüències, la crisi del 29 i l'ascens al "poder" dels partits nazis, feixistes i totalitaris (així com el fracàs de la II República a Espanya).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook