Fa uns dies va morir el meu espòs degut a un tumor cerebral. En els set mesos que va durar el seu calvari va estar diverses vegades en l'hospital La Fe, però ja cap al final de la seua malaltia decidirem que el millor per a ell seria morir en sa casa, envoltat dels seus i en un entorn plàcid i familiar. Així que procedirem al seu trasllat i a sol·licitar el servei d'atenció domiciliària per a pacients terminals.
En el nostre cas es va desplaçar el personal mèdic de l'Hospital de Llíria, per al qual només podem tindre paraules d'agraïment i respecte, perquè ens van demostrar que afortunadament hi ha una medicina integral, humanista i pròxima, que pren en consideració tots els factors que tenen a veure amb el malalt, com l'entorn familiar, la casa, els afectes, la comunicació i les emocions. La veritat és que en tot moment ens sentirem molt reconfortats i recolzats, perquè estos excel·lents professionals van tractar el meu marit amb una actitud exquisida i càlida que va fer que tot fora més fàcil. Pilar García Tatay. L´Eliana.
