Dimarts va tindre lloc la constitució del Consell de Participació Ciutadana de la nostra ciutat, un òrgan al servei dels veïns, que aglutina tot el moviment veïnal de Castelló per tal d´influir de la manera més directa en la política municipal. El que hauríem d´esperar d´una sessió de tal importància és precisament una relació fluida, una afinitat dels representants públics amb els veïns o, si més no, una cordialitat que evidenciara l´aposta per la convivència que ha de suposar un òrgan d´estes característiques. Res més lluny de la realitat. Em comentava el dimarts per la nit una veterana membre del moviment veïnal, que en 24 anys, mai havia viscut una situació tan estrambòtica, mai s´havia donat una situació tan incòmoda i molesta, tan ofensiva, tan fora de lloc.
Tot va començar al plenari del 10 de setembre, quan el Partit Popular va demanar al govern municipal que reculés en el seu intent de modificar les bases de subvencions en l´últim minut, sense haver parlat prèviament amb les associacions veïnals de la ciutat. Amb nocturnitat i de manera absolutament unilateral, sense cap diàleg amb les associacions, el bipartit havia canviat les regles del joc i no havia estat capaç d´informar els afectats. Després de reconèixer ells mateixos que havien fallat en la comunicació amb els veïns, el vicealcalde Enric Nomdedéu, incapaç d´entonar el mea culpa i corregir l´error, va intentar llançar una columna de fum com a contraatac, acusant de frau, en paraules textuals, a 16 associacions de la ciutat.
Des d´aquell dia fins el dia de hui, la relació del PSPV i Compromís amb les associacions de la ciutat ha sigut tensa. Les entitats veïnals, comprensiblement molestes amb l´equip de govern, han exigit que al bipartit explicacions, és a dir, que es fera públic el nom de les entitats a les que el bipartit acusa d´haver estat doblement subvencionades. L´argument era lògic: no pot caure l´ombra de la sospita sobre totes les associacions, que treballen de forma desinteressada, traient temps del seu treball, del seu oci i de la seua família, i que ho fan pels seus barris amb tanta dedicació per fer de la nostra, una ciutat cohesionada, viva, desperta, orgullosa de cada pam de Castelló.
El bipartit es trobava en un fangal, incapaç, per arrogància, de rectificar i demanar perdó, i a l´hora incapaç, per covardia, de presentar proves. Però la pressió dels veïns i també dels grups polítics va arribar fins a tal punt que ahir mateix, aprofitant la constitució del Consell de Participació Ciutadana, el vicealcalde de la ciutat es va vore obligat a donar els noms d´aquelles associacions veïnals a les que havia acusat de frau, davant la sorpresa de moltes d´elles, que defensen haver actuat sempre amb bona fe, si més no, ni tan sols havien sol·licitat una subvenció per duplicat.
El fiasco del bipartit és total.
S´han enfrontat a tot el moviment veïnal de la ciutat per l´actitud imprudent i temerària d´un vicealcalde que sense encomanar-se a la més mínima prudència que és exigible a un bon governant va preferir llançar ombres de sospita contra tot el que es movia.
Ja és hora de que l´alcaldessa Amparo Marco, si és que hi ha algú al comandament de la nau de l´Ajuntament, prengue cartes en l´assumpte i intente recomposar el diàleg i el consens tan necessaris amb les associacions de veïns, que tant fan per que Castelló siga una ciutat participativa i pròxima.
Potser les disculpes d´anit del vicealcalde siguen vàlides tot i que tardanes. El que no és de rebut és que llançar acusacions de frau sobre 16 associacions, que després eren 12 i al final semblaven ser 11 -en una situació kafkiana- siga la millor manera de gestionar amb guant de vellut la participació ciutadana. Hi és que hi ha mans que semblen peus.
