tes passaran a la crònica magdalenera, com ara els que tenen a veure amb els pregoners, i no només perquè s´hagen cantat els pregons en dos nous indrets de la ciutat on mai s´havien cantat, el carrer del Governador a l´alçada de les places Cardona Vives i Violant d´Hongria, o perquè el pregoner infantil ho faça el darrer dia de les festes o perquè per primera vegada ambdós pregons es referisquen a la primera autoritat municipal en femení, l´alcaldessa de la ciutat. També enregistraran les cròniques que ja el passat dilluns, 15 de febrer, un acte senzill i solemne alhora, i molt emotiu, tornava als pregoners de les Festes de la Magdalena la dignitat que havien perdut els darrers anys per la desídia d´uns, la incúria d´altres i una concepció de molta gent pobra i limitada respecte de les nostres festes i de la seua simbologia, una concepció que no fa més que pegar-li voltes sense fi a tres o quatre estereotips festius. L´alcaldessa, Amparo Marco, va voler trencar amb aquesta dinàmica decadent i recuperar per a les figures del pregoner i del pregoner infantil la dignitat d´una significació que és ineludible.
No són els pregoners dues figures menors de la festa, ateses les seues funcions i la representació que ostenten de la primera autoritat municipal, que en un sistema polític democràtic com el nostre representa la sobirania del poble de Castelló. No obstant això, de la figura del pregoner ni la Junta de Festes ni els respectius alcaldes han tingut molta cura en els darrers anys. Tot un seguit d´anècdotes contades pels mateixos protagonistes donen conter de la indiferència, els menysteniments i la minorització de la qual han estat objectes. Així mateix la colla que representa als prohoms de les séquies i als sequiers i que acompanyen, vestits de setí, al pregoner -que encarna a l´antic sequier major de la vila- tampoc gaudeixen d´una consideració mínima des de fa anys, tal com mereix el seu servei a la festa, i tot aquest conjunt simbòlic-festiu que dóna nom i sentit a la principal cavalcada de les festes de Castelló, la del Pregó, fa anys que no preocupava els responsables de les festes ni de l´Alcaldia més enllà de saber que cada any n´hi haguera algú per a ocupar aquests llocs en la cercavila, a excepció -cal reconèixer-ho- de Miquel Soler, pregoner en 13 ocasions i regidor municipal durant els darrers 8 anys, que s´encarregava personalment de preparar al pregoner per a cantar en les millors condicions i que posava tota la seua personal voluntat perquè aquesta funció fora d´allò més lluït.
Les novetats enguany respecte dels pregoners han estat les necessàries per a situar-los en un lloc i donar-los un tractament més digne en les Festes de la Magdalena. L´alcaldessa, a més de nomenar un comissionat exclusivament per a aquesta tasca, ha incorporat a ambdós pregoners a la comitiva oficial dels actes inaugurals de les festes i de la Romeria, va encomanar fer una nova gualdrapa per al cavall, de color verd i amb l´escut de Castelló -alguns anys la gualdrapa mostrava l´escut de la ciutat de València-, i va organitzar l´acte de presentació al Saló de Plens de l´Ajuntament, on els va imposar la insígnia de la ciutat, els va lliurar els textos dels pregons i els va encomanar que els anunciaren a la ciutat i terme. Enguany els pregoners Santi López y Hugo Sánchez han tingut l´oportunitat de conéixer i xerrar amb Paqui Roca, vídua del poeta Vicent P. Serra i Fortuño i de visitar el despatx on el mestre en gai saber va escriure el Pregó infantil i bona part dels seus poemes i articles, i també d´assajar amb el baríton Pedro Quiralte, el cantant líric castellonenc més reconegut internacionalment i pregoner en 2014. Es tracta d´actuacions i gestos senzills, però decidits a tornar-li a aquestes figures la dignitat que per significació i simbolisme els pertoca.
