mal com van les coses, qualsevol dia haurem de deixar de fer conya i dedicar-nos al ganxet, macramé o unes altres coses. La ironia està molt mal vista i mentre quatre espaviladets roben a cor què vols i entren i surten, no ja de la presó (pobrets, que tenen arrelament familiar), sinó de la Unió Europea, ara vas i lo cascas... les estudiantetes d'història són condemnades per l'Audiència Nacional. En fi, si la democràcia és el govern del poble, ací cada dia n'hi ha menys. Vergonya de país. Després, clar, som tebis per a reclamar l'aplicació de la Llei de la memòria històrica i tornen a guanyar les eleccions els panxacontents, els xuplaciris i tota la patuleia aquesta.
On anàvem, al trenet. Fa dies que vull agafar, ara que la primavera sembla que ja ha entrat de ple, que s'han acabat els petardets i les mascletaes, que els tarongers (bords) de carrers i carrerons ja han esclatat en sinestèsics perfums de nafa, el trenet turístic eixe que ix de la plaça de l'Herba. El veig molts dissabtes mentre prenc cafè al camí Lledó. Dic: un dia l'agafaré i faré un reportatget d'allò més distret. En Magdalena he vist que la Colla del Rei Barbut també tenia un altre que anava sempre de gom a gom.
Em fan gràcia aquests trenets i n'he agafat alguns pel mundo mundial. Crec que l'últim a l'illa de Malta, allà a la Valeta i podia anar fent fotos i, fins i tot, vaig descobrir un edifici amb un porxo neoclàssic on, amb lletres de bronze (ben grans) hi posava: «Catalan Embassy» (sic). Vaig tornar després d'un parell de dies a demanar asil poètic (vegeu el primer paràgraf d'aquest article), però estava tancat.
Ja no és que amb aquests trenets pugues anar a una velocitat «normal», d'aquelles en què contemples el paisatge urbà, veus les güeles a les terrassetes fent-se un vermutet, tires quatre fotos i passes una estoneta agradable. No, és més. Els trenets castelloneros són la demostració palpable i evidentíssima que la construcció del Tram va ser una monumental espifiada d'aquelles que fan època i un forat tan negre com els forats negres de l'univers còsmic a la butxaca dels i de les contribuents.
Vaja, que l'empastre del Tram, tornarem a recordar-ho totes les vegades que calga, és el monument a com no s'han de gestionar els dinerets públics, per part de polítics com Alberto Fabra (passalacabra!), qui també en Magdalena, va lluir somriure profidén a les bodeguetes magdaleneres (que ell no es paga ni el vi que es beu, l'han de convidar a tot, encara). Muntes un trenet d'aquests i el trenet va per on tu vulgues sense necessitat de capar l'avinguda del Mar. L'avinguda del Mar sempre havia estat això: l'avinguda del mar, la connexió natural de Castelló amb el Grau. Amb el destarifo del Tram, l'avinguda del Mar què és? Un empastre, un altre gran empastre, i al carrer de Colom ja no pots anar tranquil·lament, perquè és tan estret que no hi cap una persona i el Tram quan passa. Fins i tot els botiguers de la zona estan emprenyats amb l'empastre.
En canvi, per a fer rodar un trenet d'aquests de la senyoreta Pepis no cal aixecar mitja ciutat, no cal enterrar-hi milions i milions d'euros en catilinàries, en canvis de paviment... Què va, homeeee, que vaaaa!!!! Poses el trenet i fins i tot els coixos podem pujar-hi en marxa, i estan oberts i pots olorar el perfum dels tarongers florits, i mirar les botigues, i els monuments, com la Creu dels Caiguts de Ribalta, la Minerva Paranoica de la plaça de Tetuan o els caragols imponents de la Casa dels Caragols, pose per cas. Fins i tot, per a donar-li emoció a l'assumpte et pot picar, mentre viatges, un mosquit tigre o se't pot clavar al canalillo un morrut de les palmeres desvagat. Però clar, es veu que el Tram era una ajudeta per a butxaques àvides i mooolt necessitades, per a eixos que ni la copeta de vi estan acostumats a pagar-se. Així va el món, que és per a quatre, buenasnotxes, bona nit!
