Pot ser siga jo que no he acabat d'entendre algunes dinàmiques de la política municipal, i pot ser que no ho acabe de comprendre mai. Però ú és com és, i tot i que sempre cal estar disposat al canvi si aquest implica millora, en algunes coses no em ve de gust canviar, sobretot perquè moltes, em semblen més bé destructives, i a mi em ve de gust aportar en positiu. De fet ho tinc molt clar, el dia que no puga construir tot aportant des del positivisme, me'n tornaré a l'escola, per seguir construint des de l'educació.
Tot açò ho dic des de la perplexitat de qui porta dos anys dedicat en cos i ànima a la nostra estimada ciutat, i continua «flipant» amb els comportaments que aquesta dedicació genera en alguns sectors de la societat. És evident que cal ser conscient de que un càrrec públic porta implícit estar al mig del debat, i que la gent opine sobre la teua gestió. Però els partits, periodistes i partidaris, no poden estar per damunt del bé i del progrés del poble, i a vegades sembla que tot s'hi val i que és normal muntar numerets, cridar més que ningú i desprestigiar i afonar a l'altre encara que siga el teu amic, el teu veí o el company, i sobretot encara que siga mentida. Alguns haurien d'entendre que Castelló és més important que ells.
Pot ser siga que, com va dir algú, sóc ingenu i em prenen el pèl per ser massa bo. Ja se sap: dos vegades bo... Alguns m'han dit que a la política no tenen lloc les bones persones, la qual cosa implica que cal deixar a les males persones gestionar les nostres ciutats i el nostre país? Hem de deixar que aquells mancats de bondat gestionen els diners públics, de veres?
Fuster deia que «tota política que no siga feta per nosaltres, serà feta contra nosaltres», una frase dura, cada dia amb més raó. I és que la política i els canvis, s'assoleixen en el 99 %, des dels governs i amb la gestió del dia a dia, perquè és des de la capacitat de qui governa quan es poden canviar les coses, i és que constantment es prenen infinitat de decisions que influeixen a tot el poble.
Supose que com diu la cançò de Pau Alabajos, «nosaltres sóm els utòpics, idealistes ingenus, que no fan més que somniar"; crec que per a crear i millorar cal somniar, i cal repensar un futur millor. Per això no em molesta que em diguen ingenu, i menys quan ho acompanyen de manegueta; jo sempre he dit que els maneguetes són els que mouen el món, són els que fan possibles les coses, els que treballen en silenci per construir realitats, aquells capaços de fer coses meravelloses. De fet he crescut envoltat de maneguetes que han aportat molt al poble de Castelló: Jose Juan Sidro, Rafa Lloret, Quiquet de Castàlia, Miquel Soler, Paquita Roca, Imma Puig, Chato Prades... o encara més prop, mon pare Mitxel Porcar o m'agüela la sinyo Virginia del carrer d'Amunt, i a tots els admire per tot el que han aportat i aporten...
Per això ho tinc molt clar, als que destrueixen caldrà respectar des l'elegància silenciosa, i als maneguetes i ingenus, gràcies perquè heu somniat, heu cregut, i heu treballat per aconseguir un Castelló millor.
