­Vaig coincidir amb Francesc Candela a la Facultat de Dret del carrer La Nau al 1958, on, anys després, acabaríem amb el corresponent títol acadèmic. Eren anys de dictadura, i, com ja han donat fe els historiadors, fou el moment en el qual es va encetar el nou moviment estudiantil. Un moviment que des dels inicis va estar molt vinculat a la nostra presa de consciència com a país diferenciat. Candela venia de Gandia, juntament amb un altre company antic amic seu. Va viure en una segona filera les nostres activitats; com era normal, ell, valencià parlant, va connectar fàcilment amb les preocupacions reivindicatives que emergien des del nostre grup, aleshores, prou minoritari.

De forma discreta fou un dels nostres. Acabats els estudis seguírem en contacte en prou ocasions. Tornà a Gandia, on participà en la creació de la llibreria Concret, el mateix nom d´una de les dues revistes que havien fundat a la Facultat i que, també, va ser emprat per Valerià Miralles, Tomás Llorens i Alfons Cucó, obrint una altra llibreria al Cap i Casal. Fou sempre un activista del valencianisme i un bon professional. En aquest darrer aspecte ens va ajudar molt a la nostra tasca com a laboralistes, puix ell es va especialitzar en dret privat, que era tot allò que nosaltres ignoràvem i que en ocasions calia emprar.

Al final de la Dictadura i la Transició es vinculà activament al PSAN, sota l´amistat i direcció de Josep Guía i Josep Lluís Blasco. Imagine que els seus companys de partit podran contar coses o detalls de la seua trajectòria política, ampliant-ne aquestes breus notes. D´aquest capítol si cal recordar que quan van ser empresonats els «Deu d´Alaquàs», Francesc, Paco en termes col·loquials, em va demanar que compartira amb ell la defensa jurídica de Guía.

Candela, junt un altre de la colla prou més jove, Cebrià Molinero, formaren tàndem a l´Ajuntament de Gandia en una candidatura unitària valencianista i esquerrana. El seu pas institucional va estar marcat pel compromís totalment desinteressat i l´honestedat, puix ell va continuar fent d´advocat com sempre havia fet.

Ara, a l´assabentar-me del seu traspàs quant jo em trobava de vacances a l´estranger, he recordat la imatge o el seu rostre, sempre alegre i optimista, una cosa més que necessària en moments com aquest que estem vivint.