El valencià és, sens dubte, un poble coratjós i animable que treballa generalment unit quan es veu abocat a una situació de greuge o menyspreu. Dimarts, precisament, s´aprovava a les Corts de manera unànime la proposta de resolució que reclama la reforma immediata del sistema de finançament valencià i dimecres s´escenificava la signatura del Manifest pel Finançament Just al palau de la Generalitat, amb el vistiplau de rectors universitaris i organitzacions empresarials i sindicals.

Sense anar més lluny, també recordaran les nombroses i variades reivindicacions associades al tancament de RTVV fa pràcticament dos anys i la manifestació per la llibertat, l´amnistia i l´estatut d´autonomia el 9 d´Octubre de 1977. Pocs dies després, Miquel Grau va ser ferit de mort mentre posava cartells a favor de la manifestació a Alacant, i aquell 9 d´Octubre també es van reunir allà milers de persones condemnant aquell fet.

Encara podem mirar més arrere: el mes de juny passat feia un segle del primer aplec al Puig de Santa Maria i allà es van aplegar el president de la diputació, l´alcalde valentí i un gran ventall de forces polítiques i entitats culturals -fins i tot el Penó de la Conquesta- per a reclamar la restauració del moestir considerat «temple de la pàtria».

De la mateixa manera, el personatge literari d´enguany, Carles Salvador, també demanava als valencians que reclamaren l´ensenyament de la llengua, la geografia i la història valencianes amb la voluntat de fer «interessant» el País Valencià per als seus habitants.

Francesc Soto i Mas, regidor a l´Ajuntament de València l´any 1931, també es va interessar per l´ús infantil de la llengua i va proposar als valencianistes que deixaren de criticar els pares que parlaven en castellà als fills i els va encoratjar a unir-se a entitats que reclamaren la utilització del valencià a l´escola i a treballar des d´aquestes plataformes cíviques per la recuperació idiomàtica.

Al mateix temps, l´advocat Eduard Martínez Ferrando feia seu el discurs nacionalista i considerava que els «jorns de glòria» valencians es van produir mentre «fruírem d´autonomia», per això animava els valencians a reclamar l´autogovern. En la mateixa línia, anys després Sanchis Guarner es dirigeix als valencianistes i els demana que respecten els intel·lectuals que pretenen traure llum al passat valencià.

De fet, fins i tot en la lletra de l´himne de l´Exposició, ara himne oficial, es constata aquesta voluntat d´animar els valencians a fer força en la mateixa direcció pel bé del País Valencià, amb el vers «valencians, en peu alcem-se», omnipresent hui. Que mai no passem per alt aquest propòsit musicat.