Tots en tenim, i solen ser ben comptades: amistats de joventut, genuïnes i sinceres, que esdevenen referents socials. Gonzalo Montiel, director de Gestió Cultural de La Nau de la Universitat de València (UV), és un d´eixos amics imprescindibles. Per això, un buit vertiginós va ser la meua única possible resposta quan David García, amb dolor incommensurable, em va fer saber que Gonzalo ens havia deixat.
La informació ens parla d´un llicenciat en Filologia i Comunicació Audiovisual, doctor i professor a la Universitat Jaume I, alhora que membre del Grup d´investigació multidisciplinar en Violència de Gènere de la UV. És difícil transmetre els llindars en compromís i en autoexigència personal constant que tenia per fer millor la nostra societat.
Quan jo encara estudiava periodisme, Gonzalo ja era un dels primers col·laboradors de la delegació comarcal de Levante-EMV al Camp de Morvedre. I d´ell vaig aprendre algunes de les meues primeres lliçons de política municipal als plens de l´Ajuntament de Sagunt. Tot i seduït per la comunicació -i apassionat de la sociologia-, el cor de Gonzalo estava a la UV i prompte va posar rumb al Centre d´Assessorament i Dinamització dels Estudiants (CADE).
Tanmateix, vaig tindre la sort de mantindre la seua amistat i de participar en la campanya ciutadana «Per una Gerència Pública» a fi de recuperar l´espai i jardins restringits dels Alts Forns (AHM) per al seu ús públic. La iniciativa estava liderada per quatre homes magnífics, a més de Montiel, Miguel Ángel Martín, Ximo Revert i Carles Xavier López, als qui dec l´aprenentatge de valors fonamentals.
Gonzalo deixa un silenci profund a La Nau i a la Universitat. Ja te trobem a faltar, amic benvolgut. Amb estima per a Elena, Martina i Olivia.
