Al'estiu tot el món viu i els mosquits encara més, a costa de la sang humana i animal. Les autoritats sanitàries alerten sobre la presència de la varietat Aedes Albopictus, popularment coneguda com tigre, denominació més senzilla que pren el nom de la marcada línia blanca que travessa el seu tòrax. Una espècie invasora procedent de les zones tropicals del sudest asiàtic, i que des d'ara farà competència a l'Anopheles, la que històricament més amargà l'existència dels nostres avantpassats, a causa de la proliferació d'arrossars molt prop de Xàtiva, i tants altres pobles de la seua antiga governació.
Encara ens podem considerar afortunats. De les 3.500 espècies diferents de dípters censades, només 200 piquen, utilitzant un òrgan denominat probòscide, que els penja de la boca en forma d'agulla, i que solen utilizar per succionar el nèctar de les flors. Les femelles en canvi prefereixen la sang, un aliment molt més ric per produir els ous que esdevenen en larves quan entren en contacte amb qualsevol toll d'aigua per menut que siga. Les mesures preventives proposades per la Diputació recorden a les creades pel metge militar William Crawford. Aquest per a exterminar les plagues de mosquits que martiritzaven als obrers que construïen el canal de Panama, fumigà, desecà pantans, i controlà tots els sistemes de canalitzacions per a evitar possibles concentracions aquoses que esdevingueren involuntàriament en hàbitats ideals per a la reproducció dels aedes, o qualsevol altra espècie.
La fumigació provoca un impacte ambiental negatiu perquè mata de tot i arrasa l'ecosistema. En altres pobles els grups ecologistes proposen afavorir la multiplicació de rates penades, les quals poden menjar un miler d'insectes al dia. Evitar l'acumulació d'aigua a Bixquert, zones altes del casc antic, o als jardíns i parcs públics de Xàtiva, com a punts més sensibles per a la cria dels mosquits, esdevé en una autèntica utopia, i més quan la calor estival es fa més suportable amb la presència constant d'aigua. I tenim també el problema dels pous i canalitzacions del aqüífer de Bixquert, que pateix greus problemes de filtracions, i de malbaratament de recursos hídrics, que poden provocar tolls en molts punts menuts i amagats on poden cobrar vida els ous dels dípters.
L'Anopheles i L'Aedes són espècies vectors, és a dir, actúen com agents transmessors de malalties. I el problema per a la salubritat pública no es troba en la sempre molesta picadura que deixa considerables unflors en la pell humana, sinó que en el pitjor dels casos, pot transmetre la malària o pal.ludisme, al primer cas; i al segon, la febra groga, el dengue i el chirikugunya, malalties pròpies del clima tropical, que podrien globalitzar-se aprofitant aquest context de canvi climàtic. La diferència entre la Xàtiva actual i la del segle XVIII, es que ara coneixem a l'enemic, i si el botànic Cavanilles volia prohibir l'arròs a tota la Governació de Xàtiva fou per desconeixement de l'existència de l'Anopheles. Els seus contemporanis pensaven que llaurar amb aïgua provocava la putrefacció dels aires, i en la seua circulació a les zones habitades, provocava el desenvolupament de les terçanes, una estranya calentura que es repetia cada tres o quatre dies, i que ocasionava mal de cap, febra, dolors d'articulacions, i que fins i tot podia ocasionar la mort.
Malgrat tot, els llauradors no volien deixar de conrear-lo perquè donava molts diners, i les autoritats per conciliar sanitat pública i interés particular decidiren prohibir-lo a Meses, la partida més propera a la ciutat, i concentrar-lo a les zones més allunyades de Xàtiva, com les del Puig, o Benifurt, entre altres, amb l'excusa que la presència de l'Albaida permetria la renovació continua de les aigües, i la muntanya del Puig esdevindria en tanca geogràfica a la lliure circulació atmosfèrica. La malària no era per tant conseqüència d'un mal aire, sinó d'uns mosquits, que fins molt de temps més tard no van ser identificats com agents vectors. Ara caldrà evitar l'acumulació i putrefacció del líquid element, única forma d'evitar a un mosquit que ha vingut per a quedar-se.
